Borrisol d'àngel

Amb aquest poema de Pere Quart musicat per en Miquel Martí i Pol, cantat per la Lali Rubinat, ha començat el recital de poesia a Sant Martí Xic, donant inici a l’any del desè aniversari de la mort d'en Miquel.

Sóc l'angelet més tendre del Paradís,
que ara començo a aprendre de volar llis.

Quan travesso les sales d'or i safir
el batec de mes ales sembla un sospir.

Pel fregadís amb l'aire, durant el vol,
deixo un polsim, no gaire, de borrissol.

La brisa se l'emmena cada matí
i a poc a poc m'emplena tot un coixí.

Si pel Nadal celeste, l'Infant Jesús
hi reclinés la testa o els peuets nus!

Sóc l'angelet més tendre del Paradís,
que ara començo a aprendre de volar llis.

PERE QUART

Com a cloenda del recital hem cantat la nadala dedicada al ministre d’educació.

En l’aire del paradís en Miquel haurà escoltat aquest borrissol de paraules escampades arreu cridant qui som i que tothom ho escolti, que trobareu en aquest enllaç.

http://www.youtube.com/watch?v=iE_efHaiKZ8

Olivera

Fimbraran amb el vent,

quatre papers suspesos

de desig, a les fines

branques de l’olivera

que a Sant Martí Xic

convida a la pau.

Es fan i es desfan

del fil que els manté

units al racó descrit

més íntim de nosaltres,

amb la força que amaren

la paraula i el vent

Gabriel Salvans

Nadala al ministre

El dia de Sant Esteve en acabar el recital 

de poesia, cantarem tots junts aquesta

nadala que en bona hora la inspirat

el Sr. ministre Wert de l'estat espanyol.

Per penjar-la al You Tube.

(amb la tonada del fum, fum, fum)

Wert, Wert, Wert

El ministre de cultura

Wert, Wert, Wert, (bis)

vol liquidar el català

així de clar, així de clar,

implantant una reforma

que ens retalli bé la Norma

Wert, Wert, Wert.

El nostre model lingüístic,

Wert, Wert, Wert, (bis)

li provoca un “repelús”

ai ecs, ai uix, ai ecs, ai uix,

que li fa sortir urticària

i es posa vermell de ràbia

Wert, Wert, Wert.

Diu que se sent com un toro,

Wert, Wert, Wert, (bis)

Ens hi haurem de repensar

i a torejar, i a torejar,

“ovación y vuelta al ruedo

vayase usted de paseo”,

Wert, Wert, Wert.

No sap pas on s'ha ficat

Wert, Wert, Wert, (bis)

d’això no se’n sortirà

així de clar, així de clar,

farem manifestacions

marxes i declaracions

Wert, Wert, Wert.

I si s’ha de ser insubmís,

Wert, Wert, Wert, (bis)

ho farem sense permís,

ai quin pastís, ai quin pastís,

si envaeix les competències

en rebrà les conseqüències.

Wert, Wert, Wert.

Doncs ja s’hi pot posar fulles

Wert, Wert, Wert, (bis)

perquè el poble català

no es rendirà, no es rendirà,

ja n’estem fastiguejats,

res de ser espanyolitzats,

Wert, Wert, Wert.

Resumint Sr. ministre

Wert, Wert, Wert, (bis)

seguirem amb la immersió

tant sí com no, tant sí com no,

nostra llengua és molt sagrada

tant ens fa si no li agrada

Wert, Wert, Wert.

De fet li vull agrair

Wert, Wert, Wert, (bis)

que hagi estat un incentiu

i el foc es viu, i el foc es viu,

ens ha revifat la flama

de la causa catalana

Wert, Wert, Wert.

I ara ja per acabar,

Wert, Wert, Wert, (bis)

li vull dir en català

així de clar, així de clar:

Se’ns ha acabat la paciència

i tots volem la INDEPENDÈNCIA

Wert, Wert, Wert.

Visca Catalunya i visca el català!

19è recital de poesia de Nadal

El dia de Sant Esteve, a les 12h, com a obertura del 2013, l’any dedicat a Miquel Martí i Pol amb motiu del desè aniversari de la seva mort, el recital de poesia d’enguany ha preparat un recull de poemes de la seva obra completa. Volem recordar les vegades que havíem tingut la seva col·laboració.
Acabarem amb un vers on reivindica la nostra identitat, que diu:

 “Tot està per fer i tot és possible” 

d’un poema: "ARA MATEIX" que ell deia no hauria de faltar en un recital seu.

El millor vers català segons una enquesta d’aquest any feta pel diari ARA per triar els millors versos catalans de tots els temps. 

Pessebre 2012 SMX

Moltes vegades la casualitat dels fets ens sorprèn. Quan vàrem demanar a en Ramón Cots de fer el pessebre de Sant Martí Xic, va explicar-nos un fet personal, sobre una promesa feta a Ramón Cirera, un dia que l’havia acompanyat a Sant Martí Xic, segurament una de les últimes vegades que hi va ser, de que li faria un pessebre dedicat a ell. La relació de tots dos ve de lluny, de quan en Ramón era un marrec i feien anar de corcoll a en Cirera, entre les tramoies del teatre, per impressionar les noies. El record d’aquells  dies ens porta a  el pessebre d’aquest any, en un lloc que ell mateix ha escollit, una petita balma al costat del corriol que voreja el castell, que l’hi dona un marc natural fet a mida del pessebre. 

El pessebre està rodejat de paraules de pau en diferents idiomes d’arreu del món i ha volgut representar el pas del temps amb unes figures tradicionals, al costat d’unes altres de modernes.
Les coses no són mai perquè sí, i com diu Philippe Pozzo, en una entrevista de La contra, a la Vanguardia d’aquesta setmana “La sal de la vida és la relació amb l’altre, ara”.
I una estona a Sant Martí Xic, val per dues a qualsevol altre lloc del món.

L’esquirol i la guilla i...

pessebre de Sant Martí Xic, 2012

Tots els animalons del bosc

s’han adonat de l’enrenou

d’aquests dies i han vingut

a fer el tafaner; no hi ha res

que passi desapercebut

entre l’aparent soledat

dels bosc i, a hores d’ara, tots

han passat a veure la cova

que hi ha vorejant el camí

ombrívol de sota el castell.

Hi fan torns per vetllar,

en la nit

de Sant Martí Xic,

el misteri

d’aquest nou Betlem mil·lenari

vestit amb paraules de pau.

Torna l’esperit de Nadal

en cadascun d’ells, en la seva

i en la teva il·lusió,

quan t’il·lumina el cau dels ulls,

quan cantes amb veu tremolosa

antigues cançons de tendresa,

i et deixes envair de l’amor

als altres, i a tu mateix,

de la màgia i el desig

de compartir aquest paisatge.

Gabriel Salvans

28/11/2012

Per la Puríssima

Vine a portar el pessebre a Sant Martí Xic, dissabte dia 8, a  les nou del matí hi haurà el foc encés per l'esmorzar i a les onze farem una cantada de Nadales, Engresca't! El pessebre d'aquest any el posem en una petita balma al costat del camí.

Els pessebres de Sant Martí Xic

El 17 de desembre de l’any 2000 vàrem coincidir, de manera fortuïta,  amb un grup de Torelló conduït per en Ramon Vinyeta, que vena a deixar el pessebre a Sant Martí Xic. El pessebre és deia La llum del món, estava construït a dins d’un fanal elèctric i l’acompanyava un poema de la Maria Font, un poema que vàrem fer servir per encapçalar el recital de poesia de Sant Esteve d’aquell mateix any.

La llum del món

La llum del món l’encén aquest infant

que neix cada any a dintre el pessebre

i que ens va repetint cada desembre,

que compartim la llar, el pa, la sal

i la capa, talment ho féu el sant

que presideix l’altar d’aquesta ermita.

La història fa molts anys que fou escrita

reflectint el bon cor de sant Martí.

Història o simplement llegenda?

Tant se val: que aquest Betlem que avui portem aquí

sigui un símbol també d’aquesta gesta.

Feia poc que s’havia constituït l’associació i aquest fet va donar peu a la idea dels pessebres a Sant Martí Xic, seguint el costum de molts altres llocs de la comarca i del país, en què és manté aquesta tradició que engresca un camí de pelegrinatge per anar-los a veure.

El Nadal del 2002, el Club Ciclista Voltregà ens va cedir un pessebre que havien construït amb peces de bicicleta per dur-lo a Sant Salvador el Nadal del 1994. Ens va fer il·lusió portar aquest pessebre a Sant Martí Xic, perquè inesperadament va ser la causa del primer recital de poesia, l’any Sagarra, amb el “Poema de Nadal”, i des de llavors s’ha mantingut la continuïtat tornant-hi cada any, puntual a la cita de Sant Esteve, la poesia, a Sant Martí Xic.

D’aquesta manera es va encetar la tradició de portar el pessebre a Sant Martí Xic, amb la peculiaritat que, cada any, algú agafi el testimoni i el compromís de fer-lo. Es procura de trobar el lloc més adient per a cadascun, si no és que ja s’hagi pensat col[n1] ·locar-lo en un lloc determinat. Es posa per la Puríssima i és treu per la Candelera. Aquesta exposició recorda tots els pessebres i els seus autors, i agraeix una vegada més l’esforç i la voluntat de totes aquelles persones que ho fan possible.

Aquesta tradició de la societat catalana que representa el naixement de Jesús rep el nom de pessebre perquè, segons la Bíblia, quan l'infant va néixer a l'estable el van posar dins d'una menjadora d'animals anomenada pessebre. El pessebre és un dels quadres costumistes més estesos a la Mediterrània cristiana.  

Probablement  l’origen de recrear històries amb figures es remunta a antigues creences paganes de representar imatges dels déus per demanar-los protecció. Com tothom sap aquests dies de solstici d’hivern han estat en totes les cultures uns dies d’agraïment a la natura, al foc i al sol.

Les lluminàries dels carrers, el tió, el pessebre, les felicitacions, els pastorets, l'àpat de Nadal, etc. són una mostra de l'extens conjunt de manifestacions que ha generat la creativitat popular en aquestes diades, al llarg dels anys. Tot això que sembla que desapareix, advertim que ha donat una munió de plaers col·lectius i gratificacions creatives, a les quals no veiem la conveniència de renunciar a canvi d'aquest únic sentit de l'oci que només convida a la fugida de la llar i de la ciutat, i a la complaença.

Segons Josep Pla: «L’home modern és diferent. L’home dels nostres dies contempla rarament el cel. Davant de l’arc de la volta, immens, té una sensació de molèstia i de tedi. El vell pagès antic contemplava el cel amb serenitat, parlava davant del firmament amb adjectius concrets. L’home modern, petulant i trist, il·luminat i buit, ja no pot contemplar el cel.» Nadal és el solstici d’hivern, el dia més curt i la nit més llarga. Per als romans era el Natalis Solis Invicti, el Naixement del Sol Victoriós. En aquest dies les llars renovaven el foc, llençaven les cendres i es feia foc nou. El nostre ritu foguer més popular és el tió de Nadal que ens caga els regals i llavors crema i ens abraça a l’escalfor del foc.

Caga tió, tió de Nadal; posarem el porc en sal, la gallina a la pastera i el pollí a dalt del pi. Toca, toca, Valentí. Passen bous i vaques, gallines amb sabates i galls amb sabatons. Correu, correu, minyons, que la teta fa torrons, el vicari els ha tastats, diu que són un poc salats. Ai, el brut; ai, el porc; ai, el cara, cara, cara; ai, el brut; ai, el porc; ai, el cara de pebrot.

Coahing i Teràpies energètiques

Amb les xerrades d’aquest any em tractat dos temes ben d’actualitat. Ens movem en temps de canvi tant social, econòmic, com personal. Temps ha que hem deixat de fer cas a les nostres àvies i ara ens adonem que la solució als nostres problemes no és a l’altra banda del món, ni a l’altra banda del carrer, sinó que tot comença per un equilibri personal i emocional. Cada vegada més necessitem trobar remeis per els dubtes i les preguntes que se’ns presenten dia rere dia i les respostes no sempre són senzilles ni fàcils de trobar.

Amb la Mercè Serrabassa, van veure camins per el desenvolupament personal, tant a nivell emocional com professional, el coach és una persona que t’acompanya cap el camí que tu hagis decidit anar i procura fer-te adonar de que totes les fites són possibles si t’hi poses seriosament.

La Rosa Medalla, ens ha parlat que tot és energia i de les diverses possibilitats de retrobar-la quan s’ha desequilibrat. L’harmonia entre el cos, ment i l’esperit és fonamental per el nostre benestar personal.  Hi ha diverses tècniques que actuen reactivant la comunicació dels canals energètics del nostre cos físic i poden restaurar els flux electromagnètic de les cèl·lules.

Miquel Martí i Pol

La Creació

1

El primer dia ens atordí la fressa

terrible de les màquines. Lluitàvem

per entendre el que ens deien i, al migdia,

quan vam sortir al carrer,

vam retrobar la quietud perduda.

Era a l’estiu i feia poc que havíem

complert els catorze anys. Llavors encara

érem novells, sense fel ni sospita.

2

El segon dia vam aprendre el ritme

solemne de la feina. Se’ns liquava,

a poc a poc, tot l’enyor i ja ens servíem

de les mans per comprendre.

A fora queia

la pluja lentament, com en un somni.

Ens ho van dir en plegar i ens en vam riure.

3

El tercer dia vam comprendre moltes

paraules mig sabudes. La profunda

raó de viure dels qui sempre creixen

vençuts i solitaris, i la nosa

massiva i obsessiva dels preceptes.

Era a l’hivern i el gris opac dels vidres

traspuava tristesa.

4

El dia quart vam estimar una noia,

darrera un magatzem, amb la presència

llunyana i esmortida de les màquines

per música de fons.

Feia un vent càlid i ella era tan dolça

i acollidora com una ombra. Al vespre

semblava que tinguéssim les mans plenes

de sorra o bé d’ortigues.

5

El cinquè dia ja era com si haguéssim

nascut entre les màquines. Teníem

les mans dures com qui més i alçàvem

la veu per renegar amb temença.

Feia sol al carrer i el petitíssim

bocí de cel que es veia a les finestres

era absurd i llunyà com un miratge.

6

El sisè dia vam cobrar. Nosaltres

som gent plena de seny, que no confia

que el món pugui salvar-se amb un miracle.

Descreguts i solemnes fem les coses

amb un aire tan bròfec que no sembla

que lluitem tenaçment perquè tot sigui

més clar i entenedor. Hi ha gent que ens mira

com sol mirar-se els folls. Després s’ajupen

a besar els peus d’aquells que els apallissen.

7

El setè dia era diumenge i vàrem

reposar com Déu mana.

De tot això, pel juny, si no em descompto,

farà ja mil-nou-cents-i-vint-i-quatre

llarguíssims anys.

No res: una fotesa!

Miquel Martí i Pol

La Fàbrica (1970-1971)

In Memoriam 12

Lluís Solà, el convidat d’enguany a recordar la figura i l’obra de Miquel Martí i Pol, ho ha sigut precisament en motiu del n. 100 de la revista “Reduccions” de la qual tots dos en varen ser fundadors. En Lluís ha recordat els llargs anys de lluita contra el franquisme per poder expressar-se en llibertat i en català, quan es van entestar a escriure, divulgar i publicar en una llengua que es volia anorrear de totes totes i que després de diversos intents, censures, i publicacions prohibides, varen continuar forjant la idea del que ha sigut la revista Reduccions fins ara, una revista on es publiqui la poesia que s’escriu, de traduccions de poesia al català de poetes d’arreu del món, i d’assaig, estudis i reflexió sobre la llengua i la poesia. El n. 100 l'han volgut tancar amb una Declaració sobre la llengua.

  

Com un retorn als principis que va ser creada. A més de l’activisme polític, social i cultural de Miquel Martí i Pol, en Lluís va destacar la seva faceta d’actor, de molt bon actor va dir i de la poderosa seducció de la seva veu, veu que la malaltia va anar minvant, així com les forces per poder moure el cos amb normalitat.

A canvi, malgrat tot, la malaltia el va recloure exclusivament en l’escriptura que, en el fons del fons, diu en Lluís, és el què més desitjava. Un poeta ha de voler ser d’on és, d’un país, d’un poble, d’un carrer, de casa seva per poder expandir-se al món. I en Miquel era de can Jep Maria.

Sant Martí

L’11 de l’11 és sant Martí i aquest any l’hem celebrat en diumenge amb un concert que ens han ofert els alumnes de l’Escola de Música de Sant Hipòlit. Ens ha acompanyat l’estiuet i això ha permès fer-ho a fora, a la plaça, a l’entorn de l’olivera. Agraïm a l’escola i a aquest jovent que ens col·labora en els concerts, així com també a tanta altra gent que d’una o altra manera, dia rere dia, any rere any, es fa present en l’esperit de sant Martí de compartir esforços i il·lusions. 

Aquest any traient els bancs de l’església a la plaça ens hem adonat de la data en que es van construir, el 1992. Ara fa vint anys doncs, en la trobada que fan cada 1 de maig, els Amics de la Gleva, a l’hora del dinar, a can Peirot per ser més precisos, varen fer una col·lecta per ajudar a fer-los.

A la missa de Sant Martí s’ha fet al voltant del nou mossèn de Sant Hipòlit, en Fulgenci Hitayezo, a qui aprofitem per desitjar-li una bona estada entre nosaltres.

Programació Estiuet 2012

L'Estiuet 2012

Aquest any Sant Martí s’escau en diumenge i al voltant d’aquest dia organitzem els actes de la setmana de l’Estiuet que podeu veure en el programa.   

11a Caminada de l'Estiuet

Volem que la caminada de l’Estiuet sigui atractiva per els més petits, per això a partir d’aquest any hem deixat la inscripció a meitat de preu fins als dotze anys i també hem procurat que hi hagi un recorregut adequat per a iniciar-se a caminar. Esperem d’aquesta manera també engrescar als més joves a endinsar-se en la nostra geografia i a començar a conèixer tots aquests racons meravellosos que tenim tan a prop. I caminant, caminant, puguin presumir d’anys com en Jaume Gibert d’Artes amb 80, i en Joan Baucells de Sant Hipòlit amb 89, i que no ha fallat mai a cap de les caminades. Felicitats!

Aquest any els prop de dos-cents participants a la caminada han pogut gaudir d’un esplèndid dia de tardor per aquests camins i corriols del sender de Voltregà en el seu desè aniversari.   

Cartell de la caminada

Santa Perpètua

L'entorn de la caminada

Sembla que era ahir que es va inaugurar el sender de Voltregà, i ja han passat deu anys! Després d’esmorzar a Sant Martí Xic es va capgirar el temps i la caminada va continuar sota una intensa pluja, tot i així, no va desanimar els que volien fer el camí més llarg que passa per Santa Perpètua, el punt més llunyà del recorregut i l’altra talaia a 790 m que, juntament amb el castell de Voltregà, franquegen el pas del Sorreigs o el “Sorreit”, com discerneix Anton Carrera en un conte del llibre O no, després d’omplir el gorg Negre de bruixes i de fades, cap als camps de Santa Cecília. Bé, però això són històries per a un altre dia.

En la caminada d’enguany anirem de bon primer a Santa Perpètua, esperem que eixuts, seguint el sentit invers de la descripció del llibre del sender. Allà ens trobarem amb una grata sorpresa: aquest darrer any un grup de voluntaris ha esmerçat el seu temps a  rentar-li la cara de soc i arrel, entre els uns i els altres. Una trentena de persones han contribuït a fer la teulada nova, desbrossar l’entorn, treure tot l’arrebossat de les parets, netejar la cisterna, fer un vorell adossat a tot el volt de l’ermita, tapar esquerdes, enguixar i pintar les parets i els bancs de l’església i condicionar el camí que surt des del km 9 de la carretera de Sant Bartomeu i que et permet acostar-t’hi amb cotxe. Ens trobarem així amb un entorn totalment restaurat gràcies a la il·lusió, com s’anomenen ells, del Voluntariat de la Rodalia i el Grup Fent Camí, de Gurb, que han posat també una portelleta a la porta per poder guipar a l’interior de la capella. El dia de la caminada farà vuit dies justos de la festa que ha culminat aquesta restauració. Hi ha moltes maneres d’alçar banderes, i fets com aquest són els que també donen prestigi i solatge a un país i els que fan sentir-te orgullós de ser-ne.

L’ermita de Santa Perpètua que pertany a la parròquia de Vespella, amb vuit o nou segles d’història a l’esquena, tornarà a lluir en aquest portal de la Plana, amb la seva imatge gòtica, de pedra, protectora dels nadons, un entorn que ens convida a reflexionar en la soledat i el silenci, en un paisatge que ens atrau per la seva bellesa. Aquest punt geogràfic limita amb els municipis de Gurb, Sant Bartomeu del Grau, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt, d’on pertanyen la majoria d’exvots que pengen de les parets. Tenim un munt d’ermites que coronen la geografia i la història del país i un munt de gent disposats a preservar-la i això és el que ens ho fa estimar més, si cal.  

mapa caminada Estiuet-12

a l'hora que el sol es pon...

V.I.C.U.S.

El grup V.I.C.U.S. neix a Vic el 2001 arran de les inquietuds creatives i musicals de Miquel Soler, Josep M. Miró i Lluís Toran, tots ells membres d’altres agrupacions musicals. Pel setembre van fer la seva primera actuació al bar l’Abeurador de Tona, i des de llavors han anat continuant amb un repertori que va des de cançons pròpies, poemes musicats per ells mateixos, fins a versions de música country, espiritual negre...

El 2008 es va incorporar al grup  el baixista Pep Vila, i el 2009 van dedicar tots els esforços a l’enregistrament del disc “Pell i Paraula” un muntatge monogràfic sobre l’obra del poeta d’Oristà, Josep Riera.

Musicalment el grup es basa en l’alternança i conjunció de tres veus que combinen totes les possibles formacions (solistes duets, trio) acompanyades per dues guitarres: harmònica i baix. Jugant a vegades amb contracants o interludis d’harmònica o guitarra i puntualment acompanyats per instrumentistes convidats.