dimarts, 27 d’octubre del 2009
Llegenda de Sant Martí
Quan era soldat de cavall, sant Martí vingué a Catalunya una tardorada molt crua i gelada. va allotjar-se a una casa de pagès dels afores de Barcelona, on fou molt ben rebut i dignament tractat. L'amo de la casa va queixar-se de les fredorades primerenques, que, a causa de matar els esplets, produïen la pèrdua de les collites i la ruïna de la pagesia, i eren, per tant, causa de les fams i de la misèria que patia el món. Aquell home va parlar en un to tan convincent i tan planyívol, que va commoure el sant, el qual es féu el propòsit de posar remei a aquella desventura i, en conseqüència, va fer després de les primeres fredorades, pels voltants del temps de la seva festa, la temperatura s'endolcís una mica i els esplets fossin més forts per a resistir les gelades i fredors de la hivernada. Aquest temps de bonança que, després dels primers freds, ha fet sempre més d'ençà d'aleshores, per tal d'afavorir la pagesia, és conegut per l'estiuet de Sant Martí , perquè és obra d'aquest sant i perquè es produeix pels vols de la seva festa.
Afegeix la llegenda que, amb el temps, la casa de pagès on va sojornar Sant Martí fou convertida en una església, que és la parròquia de Sant Martí de Provençals (coneguda per Sant Martí vell), església que donà nom al nucli de població anomenat així en record del pas del sant per aquell paratge.
dissabte, 24 d’octubre del 2009
Sender d'Orís, inauguració
Ramon Vinyeta
1914-2005
excursionista, escriptor i fotògraf
Amb la teva mirada hem après
a obrir els ulls per l'entorn que camina
al voltant nostre i a estimar
els camins del paisatge que toquem,
per llepar els dits, quan obrim la finestra.
Ramon Vinyeta
L’any 2005 amb la inauguració del sender d’Orís, el Grup de Senders de Voltregà, va voler retre homenatge a Ramon Vinyeta, al collet de Bellforn, un pioner amb la edició de guies de muntanya, una bona part de la comarca d’Osona. Un des seus primers llibres va ser Els Munts, on descriu moltes excursions d’aquesta vessant de ponent entre la Plana i el Lluçanès i l’any 1972 ja amb el format que va donar a la major part de les seves edicions va sortir el llibre Orís, una relíquia històrica en les guies de muntanya.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
la caminada
Cada any procurem fer la caminada de l’Estiuet per camins diferents, per tal de veure el paisatge des d’altres perspectives i donar a conèixer possibilitats diverses de caminar pel nostre territori. L’any 2005, amb la inauguració del sender d’Orís, el PR C-54, vam fer el recorregut tal com es descriu la ruta en el llibret. Aquest any farem aquest sender en sentit invers. El mateix camí, en una direcció o en una altra, agafa perspectives ben diferents i dóna també una altra visió del paisatge i de la distància.
El recorregut comença a les Masies de Voltregà (Vinyoles), en direcció a Sant Miquel d’Ordeig. A Can Corominetes ens enfilem fins a la carena del Morro de Bou, Puigdemalla i Puigmeló, que ens ofereix unes bones vistes tant en direcció a Vinyoles i a Orís, com en direcció al punt més elevat del sender, les cingleres de Sant Salvador. A l’obaga de Vilanova, on hi ha l’encreuament de camins del sender, es podrà escollir entre fer tot el sender o bé escurçar el recorregut.
Després de l’obaga de Vilanova el camí s’endinsa en una de les raconades més característiques de la riera de Talamanca, la font de les Donzelles, un racó enclotat a les cingleres enmig d’una densa vegetació, origen de llegendes populars vinculades amb les dones d’aigua. Vorejant les cingleres de Sant Salvador, trobarem vestigis d’un forn de calç i restes d’habitatge a les balmes de Serinyà. Podem imaginar-nos a les cingleres, els caçadors de mel, que s’hi penjaven amb cordes per anar a buscar els ruscos. Anirem guanyant el desnivell del cingle pel camí de Salta Joana fins a l’indret de la font de les Donzelles, on farem una giragonsa i, vorejant els cingles per sobre, ens enfilarem fins a la capella de Sant Salvador de Bellver, 942 m, coneguda amb el nom del puig on està ubicada. Fregava els termes dels castells de Lluçà i d’Orís. Al segle XII, va esdevenir un monestir regit per la regla de Sant Agustí.
Tornem cap a Vinyoles, pel castell d’Orís, amb la seva posició estratègica inconfusible, que emmarca l’entrada a la Plana pel cantó nord. Arribarem a l’església romànica de Vinyoles, primer destí de Jacint Verdaguer com a capellà i final de trajecte, on podrem veure el llorer que va plantar a l’hort de la rectoria, del qual s’han trasplantat esqueixos arreu del món. Aquest any s’ha celebrat el 125è aniversari de les excursions que va fer Verdaguer pels Pirineus, per tal de documentar-se per escriure Canigó.
mapa caminada
Les Masies de Voltregà, Vinyoles, Biblioaccés / 1 / control sortida
/ 2 esmorzar / 3 control curta - llarga / 4 habituallament
dimarts, 20 d’octubre del 2009
Cartell caminada, Estiuet '09
Amb l’arribada dels primers freds ens queda encara l’esperança d’aquest espai de bonança que ens reserva Sant Martí amb l’Estiuet, Amb els actes de l’Estiuet volem també acomiadar-nos de l’estiu amb bona cara. Per començar tenim la caminada el proper dia 1 de novembre, amb la confiança de que no serà tan passada per aigua com l’any passat. Us hi esperem.
informatiu
Encetem aquest blog amb la idea de penjar-hi les activitats que organitza l’associació habitualment, així com també altres esdeveniments que es produeixin a Sant Martí Xic, i també d’altres que és facin al voltreganès i sembli adient de publicar. Tot plegat ha començat a partir de la preparació d’activitats de cara al 2010, que es celebra el vint-i-cinquè aniversari de la restauració i així poder informar d’una manera immediata tan als socis com a tothom que hi estigui interessat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
