divendres, 28 de juny del 2013

Els Tranquils

El SOPAR-CONCERT d’aquest any, el proper dissabte, 13 de juliol, serà amenitzat per el trio vocal masculí Els Tranquils, especialitzats en cançó popular i tradicional catalana, cançons de taverna plenes de lletres picants i divertides, i balades líriques per refrescar una nit d’estiu.


Un grup Osonenc format el 1998, que ha participat en els principals festivals de música tradicional dels països catalans, amb molt d’èxit.

diumenge, 23 de juny del 2013

Solstici d'estiu 2013



TARDA DE PLUJA

Un passeig pel bosc

Un aire de pluja respira
el paisatge a totes bandes;
una llum tamisada pel gruix
dels núvols allibera tons,
fa més intens el verd dels camps
més groc el groc de la ginesta
i dels botons de Sant Joan,
abans de quedar presoners
de la blavosa grisor d’una
cortina d’aigua que ha sorgit
sobtadament Sorreigs amunt
fins a amarar-ho tot amb una
immediatesa absorbent.
Llum, colors, conversa, silenci.


Gabriel Salvans

22/06/2013

dimarts, 18 de juny del 2013

Un passeig pel bosc (teatre)

Divendres, 21 de juny de 2013

Coincidint amb el solstici d’estiu el Grup de Teatre Sant Hipòlit posarà en escena a Sant Martí Xic, l’obra Un passeig pel bosc, això serà a sol post pel forcat del Pedraforca i l’escenari serà al voltant de la olivera. El banc que es farà servir per l’obra quedarà en un lloc per decidir, en els plans del voltant de l’església.



Lee Blessing, 1949, autor nord-americà, va escriure aquesta obra a partir d’una situació real: la guerra freda. En aquest temps es feren a Ginebra unes tenses i llarguíssimes converses sobre desarmament nuclear entre delegacions sovieticoamericanes. Premi a la millor obra nova de l’Associació de Crítics de Teatre Americà, de l’any 1988. Ha estat representada des de llavors en teatres dels EUA i de l’URSS i en molts països d’arreu del món.

Dos diplomàtics, Andrei Botvinnik i John Honeyman, traslladen momentàniament, i representades dins les quatre estacions de l’any, les seves inquietuds, els seus pensaments i les seves idees, tant polítiques com personals, al voltant d’un passeig pel bosc. Allà, allunyats de la tensió de la taula de negociacions, intenten influir-se mútuament sobre les qüestions que cadascun considera més importants, sense poder alliberar-se del llast que representen i els arrossega, sotmesos com estan a ser actors secundaris de dues superpotències literalment oposades, el capitalisme i el comunisme. Intenten defensar un acord que legitimi els dos bàndols, somiant això sí: “Si el món fos un bosc suís.”