Santa Perpètua

L'entorn de la caminada

Sembla que era ahir que es va inaugurar el sender de Voltregà, i ja han passat deu anys! Després d’esmorzar a Sant Martí Xic es va capgirar el temps i la caminada va continuar sota una intensa pluja, tot i així, no va desanimar els que volien fer el camí més llarg que passa per Santa Perpètua, el punt més llunyà del recorregut i l’altra talaia a 790 m que, juntament amb el castell de Voltregà, franquegen el pas del Sorreigs o el “Sorreit”, com discerneix Anton Carrera en un conte del llibre O no, després d’omplir el gorg Negre de bruixes i de fades, cap als camps de Santa Cecília. Bé, però això són històries per a un altre dia.

En la caminada d’enguany anirem de bon primer a Santa Perpètua, esperem que eixuts, seguint el sentit invers de la descripció del llibre del sender. Allà ens trobarem amb una grata sorpresa: aquest darrer any un grup de voluntaris ha esmerçat el seu temps a  rentar-li la cara de soc i arrel, entre els uns i els altres. Una trentena de persones han contribuït a fer la teulada nova, desbrossar l’entorn, treure tot l’arrebossat de les parets, netejar la cisterna, fer un vorell adossat a tot el volt de l’ermita, tapar esquerdes, enguixar i pintar les parets i els bancs de l’església i condicionar el camí que surt des del km 9 de la carretera de Sant Bartomeu i que et permet acostar-t’hi amb cotxe. Ens trobarem així amb un entorn totalment restaurat gràcies a la il·lusió, com s’anomenen ells, del Voluntariat de la Rodalia i el Grup Fent Camí, de Gurb, que han posat també una portelleta a la porta per poder guipar a l’interior de la capella. El dia de la caminada farà vuit dies justos de la festa que ha culminat aquesta restauració. Hi ha moltes maneres d’alçar banderes, i fets com aquest són els que també donen prestigi i solatge a un país i els que fan sentir-te orgullós de ser-ne.

L’ermita de Santa Perpètua que pertany a la parròquia de Vespella, amb vuit o nou segles d’història a l’esquena, tornarà a lluir en aquest portal de la Plana, amb la seva imatge gòtica, de pedra, protectora dels nadons, un entorn que ens convida a reflexionar en la soledat i el silenci, en un paisatge que ens atrau per la seva bellesa. Aquest punt geogràfic limita amb els municipis de Gurb, Sant Bartomeu del Grau, Santa Cecília de Voltregà i Sobremunt, d’on pertanyen la majoria d’exvots que pengen de les parets. Tenim un munt d’ermites que coronen la geografia i la història del país i un munt de gent disposats a preservar-la i això és el que ens ho fa estimar més, si cal.