Farigola, espígol, romaní, botons de
Sant Joan, pericó, herba fetgera... i molts més que hem descobert de nou o
recordat en les dues sortides que hem fet amb en Josep M Bonet pels voltants de
Sant Martí Xic per veure’n el seu herbari.
Caminar sense presses i descobrir
encuriosits les plantes que trepitgem habitualment sense mirar, la gran
quantitat de plantes que han servit des de temps ancestrals per guarir els
nostres mals i que en els darrers temps hem canviat l’hàbit de fer-les servir
per la comoditat d’una pastilla que esperem miraculosa, a canvi de perdre’ns un
món i una riquesa que ens envolta al costat mateix de casa i que sols de
gaudir-ne un breu instant amb els sentits desperts ja és una infusió prou desestressant.
També per escoltar les
sensacions que ha deixat escrites diversos poetes en els seus versos com els de
la Maria Mercè Marçal de l’olivera:
Ai, amor, si vols passar
per dessota l’oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l’herba del terrer.
Per dessota l’olivar,
amor sí que hi passaré,
plenes d’olives i amor
ai!, les butxaques del
vent!
O Jacint Verdaguer dels
botons de Sant Joan (Espernallac):
Si així nascut lliures haguéssem
i aletejar com ells poguéssem,
que dolç fora lo viure
pels enamoradets!
Com volaríem per aquestes
valls d’espernalles i
ginestes!
Que ens en faríem, ai!, de
festes!
Que te’n daria, Jordi, de
dolços petonets!
