20è recital de poesia de Nadal

Amb una lluçanesa freda com un dimoni vàrem començar aquests recitals de poesia, amb el Poema de Nadal d’en Sagarra. La boira ens devia tocar a fons i també la poesia perquè, any rere any, Sant Martí Xic i les veus dels poetes ens criden a tornar i a llegir els seus textos.

Aquest any amb motiu del centenari de, naixement d’Espriu i en el desè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol, hem preparat el recital amb una selecció de poemes seus, que de ben segur impregnaran una vegada més de poesia aquestes parets mil·lenàries.

Desig de Nadal

Cadascú té el seu desig íntim, personal, col·lectiu, familiar, professional, de país... escriure’l es la millor manera de fer caminar el desig cap a la realitat. Aquests dies de Nadal són dies propicis a fer volar els desigs al pensament. Vine a fer volar el que et cou a dins i fes que volin els teus desigs al cel de Sant Martí Xic, que els acull sota el cel més blau a les branques d’una olivera.

Trobaràs al costat del camí el pessebre, una tradició ancestral lligada al solstici d’estiu, molt lligada a la terra, per demanar la fertilitat dels camps, del bestiar, de la tribu... que amb el sol del nou any que ara s’allarga vinguin temps favorables a tots.

Pessebre 2013

Un petit esvoranc en el tron d’una alzina ha inspirat el pessebre que Ramon Trabal ha fet a Sant Martí Xic, amb una plataforma suspesa al voltant del seu tronc. Des del passat dia 6 es pot veure al costat del camí que duu a l’església, i romandrà allí, arraulit sota les seves branques fins per la candelera. 

Alzina

Despert en la nit dels estels contemplo

el misteri renovat en el temps,

en quatre figures de fang, suspeses

voltejant el tronc d’una vella alzina,

recordant-me un naixement.

Ara els pastors hem canviat la samarra

de pell de xai per nous teixits, que aturen

el fred; la claror de l’estrella per

la pantalla de l’iPhone 5, i

nits al ras per un sofà confortable,

però de Sant Martí Xic a Istanbul sura

el prodigi que davant de l’amor

i la paraula s’agermana els homes,

si ets capaç d’entendre’t a la subtil

llum d’un pessebre.

Gabriel Salvans

1/12/2013

Miquel Martí i Pol, deu anys sense tu

L’Elionor

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".

In memoriam 2013

En el desè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol, hem convidat a Ricard Torrents per recordar-lo. En Ricard i en Miquel es van conèixer el 1951 quan en Ricard era un adolescent de 13 o 14  anys i en Miquel ja era tot un home. La seva relació va començar perquè en Ricard tenia interès per la narrativa i en Miquel tenia una amplia biblioteca de narracions.

La relació dels dos s’ha mantingut durant els anys i han col·laborat junts en diverses activitats al llarg del temps. En Ricard ha editat i també escrit sobre en Miquel, Amb els ull oberts, és una antologia poètica de Miquel Martí i Pol a cura d’ell i també té un estudi sobre el poemari Estimada Marta. En Ricard ha fer un elogi del poemari la Fàbrica, si amb El Poble en Miquel fa una afirmació del poble, de la gent, ara ho farà del seu espai i del lloc de treball. No inventa; poetitza el que coneix, és a dir, les marques i influències del procés d’industrialització a la Catalunya interior.

En Ricard diu que encara que en Miquel no ha escrit elegies, la seva poesia és elegíaca i per ell un dels seus millors poemes, és precisament de La fàbrica: L’Elionor. En Ricard al llarg de la seva exposició ha llegit aquest poema entre d’altres i també a convidat al públic a llegir-ne.