El 17 de desembre de l’any 2000 vàrem coincidir, de
manera fortuïta, amb un grup de Torelló
conduït per en Ramon Vinyeta, que vena a deixar el pessebre a Sant Martí Xic.
El pessebre és deia La llum del món, estava construït a dins d’un fanal elèctric
i l’acompanyava un poema de la Maria Font, un poema que vàrem fer servir per
encapçalar el recital de poesia de Sant Esteve d’aquell mateix any.
La llum del món
La llum del món l’encén aquest infant
que neix cada any a dintre el pessebre
i que ens va repetint cada desembre,
que compartim la llar, el pa, la sal
i la capa, talment ho féu el sant
que presideix l’altar d’aquesta ermita.
La història fa molts anys que fou escrita
reflectint el bon cor de sant Martí.
Història o simplement llegenda?
Tant se val: que aquest Betlem que avui portem aquí
sigui un símbol també d’aquesta gesta.
Feia poc que s’havia constituït l’associació i aquest fet
va donar peu a la idea dels pessebres a Sant Martí Xic, seguint el costum de
molts altres llocs de la comarca i del país, en què és manté aquesta tradició
que engresca un camí de pelegrinatge per anar-los a veure.
El Nadal del 2002, el Club Ciclista Voltregà ens va cedir
un pessebre que havien construït amb peces de bicicleta per dur-lo a Sant
Salvador el Nadal del 1994. Ens va fer il·lusió portar aquest pessebre a Sant
Martí Xic, perquè inesperadament va ser la causa del primer recital de poesia,
l’any Sagarra, amb el “Poema de Nadal”, i des de llavors s’ha mantingut la
continuïtat tornant-hi cada any, puntual a la cita de Sant Esteve, la poesia, a
Sant Martí Xic.
D’aquesta manera es va encetar la tradició de portar el
pessebre a Sant Martí Xic, amb la peculiaritat que, cada any, algú agafi el
testimoni i el compromís de fer-lo. Es procura de trobar el lloc més adient per
a cadascun, si no és que ja s’hagi pensat col[n1] ·locar-lo
en un lloc determinat. Es posa per la Puríssima i és treu per la Candelera. Aquesta
exposició recorda tots els pessebres i els seus autors, i agraeix una vegada
més l’esforç i la voluntat de totes aquelles persones que ho fan possible.
Aquesta tradició de la societat catalana que representa
el naixement de Jesús rep el nom de pessebre perquè, segons la Bíblia,
quan l'infant va néixer a l'estable el van posar dins d'una menjadora d'animals
anomenada pessebre. El pessebre és un dels quadres costumistes més estesos a la
Mediterrània cristiana.
Probablement l’origen de recrear històries amb figures es
remunta a antigues creences paganes de representar imatges dels déus per
demanar-los protecció. Com tothom sap aquests dies de solstici d’hivern han
estat en totes les cultures uns dies d’agraïment a la natura, al foc i al sol.
Les lluminàries dels carrers, el tió, el pessebre, les
felicitacions, els pastorets, l'àpat de Nadal, etc. són una mostra de l'extens
conjunt de manifestacions que ha generat la creativitat popular en aquestes
diades, al llarg dels anys. Tot això que sembla que desapareix, advertim
que ha donat una munió de plaers col·lectius i gratificacions creatives, a les
quals no veiem la conveniència de renunciar a canvi d'aquest únic sentit de
l'oci que només convida a la fugida de la llar i de la ciutat, i a la
complaença.
Segons Josep Pla: «L’home modern és diferent. L’home dels
nostres dies contempla rarament el cel. Davant de l’arc de la volta, immens, té
una sensació de molèstia i de tedi. El vell pagès antic contemplava el cel amb
serenitat, parlava davant del firmament amb adjectius concrets. L’home modern,
petulant i trist, il·luminat i buit, ja no pot contemplar el cel.» Nadal és el
solstici d’hivern, el dia més curt i la nit més llarga. Per als romans era el Natalis
Solis Invicti, el Naixement del Sol Victoriós. En aquest dies les llars
renovaven el foc, llençaven les cendres i es feia foc nou. El nostre ritu
foguer més popular és el tió de Nadal que ens caga els regals i llavors crema i
ens abraça a l’escalfor del foc.
Caga tió, tió de Nadal; posarem el porc en sal, la
gallina a la pastera i el pollí a dalt del pi. Toca, toca, Valentí. Passen bous
i vaques, gallines amb sabates i galls amb sabatons. Correu, correu, minyons,
que la teta fa torrons, el vicari els ha tastats, diu que són un poc salats.
Ai, el brut; ai, el porc; ai, el cara, cara, cara; ai, el brut; ai, el porc; ai,
el cara de pebrot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada