66602
Hem apostat per el número
equivocat, la sort
no és del tot aliena
als desitjos més íntims,
però...
el premi gros semblava
tan proper,
que ara costa
fer-se a la idea
que Nadal és de tots.
dijous, 29 de desembre del 2011
dimecres, 28 de desembre del 2011
El caganer invisible
Aquest any el caganer del pessebre devia tenir fred al cul i ha marxat, no sabem si a vol d’ocell, a peu o a cavall d’... havia vingut directament de la fira de Santa Llúcia i aparentment semblava que havia trobat el lloc per passa aquests dies al costat del pessebre a Sant Martí Xic. El pengem al bloc en record de la seva breu estada.
dimarts, 27 de desembre del 2011
Presentació dels 18 anys de poesia a Sant Martí Xic
Ens hem fet grans vers a vers; de mica en mica hem assolit la majoria d’edat, divuit anys de poesia ho avalen. Vam néixer al voltant d’aquestes festes per venir a llegir el Poema de Nadal, a un pessebre fet aquí a Sant Martí Xic per en Ramon Cirera,. Això, que havia de ser un fet puntual, ens ha unit estretament: llegir poesia el dia de Sant Esteve a Sant Martí Xic s’ha convertit en una tradició que ens agermana.
Les tradicions comencen de la manera més inesperada i ara tornar a retrobar-nos al voltant de la poesia, dins les parets mil·lenàries d’aquest entorn històric del Voltreganès, que a tots ens enamora, s’ha convertit en un costum que ens empeny, ens il·lusiona i ens estimula. Uns quants dels que som aquí presumim d’haver repetit any rere any; tot i haver-nos hagut d’afrontar també a tot tipus d’inclemències del temps per venir-hi, hem vingut amb boira, amb fred, amb pluja, amb vent, amb neu i també amb sol, aquest sol d’hivern que hi fa de bon estar.
Aquest any, que hi complirem la majoria d’edat, a 8o anys de la publicació del poema de Nadal i en el cinquantenari de la mort de Josep M de Sagarra, volem tenir un record molt especial dels nostres inicis, de les arrels d’aquests recitals de poesia, per dedicar-lo molt especialment en record d’en Ramon Cirera, que va morir l’octubre passat. Els fets són els fets. Si en Ramon no hagués fet el pessebre, si la Sara no hagués tingut la iniciativa de promoure aquell primer recital amb el poema de Nadal, si a nosaltres no ens hagués anat bé, si vosaltres no haguéssiu tingut la gentilesa d’acompanyar-nos, possiblement les coses anirien d’una altra manera.
Aquests recitals de Sant Martí Xic han sigut l’inici i el puntal de moltes altres iniciatives i activitats d’aquests darrers anys. Tot plegat va començar gràcies a la constància, la tenacitat, la il·lusió i l’amor que ens ha encomanat en Ramon Cirera cap a Sant Martí Xic.
Per al Grup de Poesia i per a l’Associació d’Amics de Sant Martí Xic, tenir en el record persones com en Ramon Cirera és l’estímul que ens encoratja a continuar. Ara que anem baixant del núvol de les vanitats a què ens havíem acomodat, ens adonem que la satisfacció ve sovint del cantó de les coses més senzilles. El Nadal, més enllà de la fantasia dels llums de colors, ens ho recorda; els textos dels poetes també apunten cap allà on moltes vegades no volem mirar, i el mirall de persones com en Ramon Cirera ho reflexa.
Aquest any venim amb un recull que hem titulat "Nadal és" Sant Martí Xic, amb versos de diferents poetes per compartir el Nadal amb la paraula, la paraula que ennobleix el sentit de la vida i ens convida a compartir, una vegada més amb senzillesa, aquest breu espai de temps que ens ha tocat de viure junts. Gràcies per ser-hi un any més, no tindria sentit sense vosaltres evocar l’esperit del Nadal.
El pessebre que l’Associació té cura de promoure cada any, aquest any està dedicat també a en record d’en Ramon Cirera. És una col·laboració conjunta entre l’Associació i l’autor del pessebre, ja que el marc que el conté continuarà fixat a terra com a recordatori, en el paisatge del solstici d’estiu, quan el sol es pon rere el forcat del Pedraforca. Per començar el recital d’avui llegiré les paraules que flueixen i envolten, com si fossin carenes, les figures del pessebre, les figures que van i vénen, i miren i comparteixen, com diu Martí i Pol, aquest instant que ens ha unit en un mateix paisatge.
dimecres, 21 de desembre del 2011
18è recital de poesia de Nadal
El dia de Sant Esteve, a les 12h. amb un recull de nadales de diferents autors, el Grup de Poesia Sant Martí Xic, a 80 anys de la publicació del Poema de Nadal i en el cinquantenari de la mort de Josep M. de Sagarra, vol tenir un record molt especial cap a les arrels d’aquest recitals i dedicar-lo en record de Ramon Cirera.
Pessebre 2011 SMX
En Gabriel Salvans és l'autor del pessebre de l’Associació d’Amics de Sant Martí Xic, s’ha col·locat dins un marc que l’associació ha posat per emmarcar el paisatge del solstici d’estiu, quan el sol es pon rere el forcat del Pedraforca. És un marc de ferro sobre un repeu que el sosté, que et convida a mirar el paisatge que emmarca. Un cop retirat el pessebre quedarà fixat a terra com a recordatori del solstici d’estiu.
El pessebre està construït per una colla de siluetes que l’envolten i flueixen entremig de carenes fetes de paraules. Està dedicat a Ramon Cirera.
Ara un joc de transparències
et deixarà veure el perfil
d’unes imatges mil·lenàries
a través d’aquest marc de ferro
que t’emmarca el paisatge d’ara.
Veuràs cada dia que vinguis
un paisatge diferent i,
segons la llum, l’hora i l’època
de l’any en què deixis aturar
la mirada, serà un o un altre;
i també canviarà si
te’l mires amb un altre estat
d’ànim. El paisatge existeix
a dins teu, a l’instant precís
que el mires, i només tu saps
el que veus i el que s’amaga
a través d’aquest marc de ferro.
Quan a l’hora que el sol es pon
rere el forcat del Pedraforca
vegis entrar les nits d’estiu...
cada vegada que ho recordis
s’encendran les llums del paisatge.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
