Pessebre 2012 SMX

Moltes vegades la casualitat dels fets ens sorprèn. Quan vàrem demanar a en Ramón Cots de fer el pessebre de Sant Martí Xic, va explicar-nos un fet personal, sobre una promesa feta a Ramón Cirera, un dia que l’havia acompanyat a Sant Martí Xic, segurament una de les últimes vegades que hi va ser, de que li faria un pessebre dedicat a ell. La relació de tots dos ve de lluny, de quan en Ramón era un marrec i feien anar de corcoll a en Cirera, entre les tramoies del teatre, per impressionar les noies. El record d’aquells  dies ens porta a  el pessebre d’aquest any, en un lloc que ell mateix ha escollit, una petita balma al costat del corriol que voreja el castell, que l’hi dona un marc natural fet a mida del pessebre. 

El pessebre està rodejat de paraules de pau en diferents idiomes d’arreu del món i ha volgut representar el pas del temps amb unes figures tradicionals, al costat d’unes altres de modernes.
Les coses no són mai perquè sí, i com diu Philippe Pozzo, en una entrevista de La contra, a la Vanguardia d’aquesta setmana “La sal de la vida és la relació amb l’altre, ara”.
I una estona a Sant Martí Xic, val per dues a qualsevol altre lloc del món.

L’esquirol i la guilla i...

pessebre de Sant Martí Xic, 2012

Tots els animalons del bosc

s’han adonat de l’enrenou

d’aquests dies i han vingut

a fer el tafaner; no hi ha res

que passi desapercebut

entre l’aparent soledat

dels bosc i, a hores d’ara, tots

han passat a veure la cova

que hi ha vorejant el camí

ombrívol de sota el castell.

Hi fan torns per vetllar,

en la nit

de Sant Martí Xic,

el misteri

d’aquest nou Betlem mil·lenari

vestit amb paraules de pau.

Torna l’esperit de Nadal

en cadascun d’ells, en la seva

i en la teva il·lusió,

quan t’il·lumina el cau dels ulls,

quan cantes amb veu tremolosa

antigues cançons de tendresa,

i et deixes envair de l’amor

als altres, i a tu mateix,

de la màgia i el desig

de compartir aquest paisatge.

Gabriel Salvans

28/11/2012