Recital de Sant Esteve

En el dissetè recital de poesia de Nadal a Sant Martí Xic, J. V. Foix ha sigut el poeta escollit. El Grup de Poesia Sant Martí Xic ha llegit Onze Nadals i un cap d’any, amb les veus de Magda Codines, Mireia Valldoriola, Rosa Sánchez, Rosa Veroy, Joan Rosaura i Gabriel Salvans, acompanyats de la música i les cançons de Lali Rubinat, Toni Mirabent i Rai Sánchez. La poesia i la música són puntuals a la cita del migdia de Sant Esteve,  a Sant Martí Xic, aquest any  un dia assolellat però frescot, també ha col·laborat a fer més intents el caliu. Una vegada més ens hem acomiadat amb una foto de grup que ja forma part de la història.

desembre

El Caganer

El caganer és una de les figures més populars i simpàtiques de pessebre, per tant en el pessebre de Sant Martí Xic sempre li guardem un lloc. L’arrelada popularitat que la figura del caganer té a casa nostra prové dels sentiments que desperta veure coexistir en un mateix escenari situacions que a primer cop d’ull semblen antagòniques: l'espiritualitat de la representació del fet religiós i la materialitat que implica el fet de defecar.

Segons el diccionari, un caganer és aquella persona que “caga sovint”, però també “un nen amoïnador” i per extensió, “una criatura fins als tres anys aproximadament”. Un caganer és també un “covard”, un “cagacalces”. Ara bé, la figura del caganer s’ha fet famosa arreu per la seva presència controvertida dins els pessebres casolans del Nadal. 

Aquesta figura popular del pessebre nadalenc català representa un individu, home o dona, ajupit, amb els pantalons abaixats i les natges al descobert, satisfent, a l’aire lliure, les seves necessitats fisiològiques. També conegut per “cagador”, “home que caga” o “home que fa ses feines”, aquesta figureta de fang (o també modernament de plàstic) és, per diverses raons, un dels elements més vius i que més vida dónen a la representació pessebrística.

La popularitat del caganer es deu també al fet que és un element que canvia constantment de lloc dins el pessebre, movent-se com per art de màgia. Mentre alguns el situen un dia en un lloc visible des de la Cova del Naixement, els altres s’afanyen a recol·locar-lo de nou un un lloc tan amagat com sigui possible dins els elements del paisatge pessebrístic: entre la resta dels personatges, sota el pont o bé darrera les cases, el paller i les demés construccions de suro. Així, el caganer esdevé la figura pont a través de la qual ens entretenim, mentre cerquem la seva localització exacte, a mirar i descobrir cada un dels racons del pessebre. 

Malgrat que el caganer del pessebre és una figura que dóna identitat al nostre imaginari nadalenc i és a Catalunya on la seva presència ha arrelat amb més força, no és una figura exclusiva de la nostra terra. També trobem el caganer a Múrcia, Portugal, Nàpols, etc., on són coneguts amb els noms de "cagones", "cagöes" i "cacone" o "pastore che caca". A França, una figura semblant és coneguda amb el nom de Pêre La Colique. 

Pots dir que t'agrada

T'agrada Sant Martí Xic, fes-ho saber. Vota.

col·locació del pessebre

Poesia de Nadal

Com cada any el grup de poesia Sant Martí Xic, tornem el dia de Sant Esteve amb la paraula dels poetes, aquest any  J.V. Foix, i les seves Onze Nadales i un cap d’any. Una bona excusa per compartir una estona amb la poesia i els amics. Que tingueu unes bones festes.

Pessebre-2010

Aquest any el pessebre de Sant Martí Xic és obra d’en Jaume Gallifa, a partir d’un bloc de pedra ha anat forjant la seva idea de buscar el contrast partint de materials basics primaris tal com es troben a la natura fins a veure’ls canviats després de la seva manipulació. Les figures del pessebre son retallades amb acer inoxidable i gravades amb laser, la cova està rebaixada a la mateixa pedra amb un text esculpit de picapedrer que diu: “Pau i justícia a tots els pobles de la terra”. Amb el bloc de pedra ha volgut simular la carena de Sant Martí Xic i per rematar l’obra hi ha posat una rèplica de l’església romànica mecanitzada amb alumini. Fins a la Candelera podreu gaudir una any més de la creativitat que, any rere any, ens mostren les persones que agafen la responsabilitat de fer-nos el pessebre de Sant Martí Xic.

Paraules

al pessebre de Sant Martí Xic 2010

Hem posat el pessebre de cada any

per fer present el Nadal dins aquest

paisatge que el vesteix de tots colors,

d’hivern, boira, gebrada, vent, potser

pluja, fins i tot volves de neu vinguin

a veure’l. Un dia i un altre dia

s’alçaran blaus d’alba amb clarors de fe

per encomanar-te ni que sigui un

petit bocí d’esperança al teu cor.

Al capdavall l’amor l’has de posar

tu només, treu-te la bufanda i una

melodia de llum vibrarà a cada

mirada dels teus ulls altra vegada

i fondrà la paraula amb l’univers.

                                                       Gabriel Salvans

Concert de Gralla

Les voltes del santuari de la Gleva han ressonat amb aires de festa. La gralla un instrument català, molt vinculat als dies de festa, al costat dels gegants i a l’aixecada de castells, ha vibrat dins l’aire del santuari de la ma del mestre graller Pep Sentmartí i el grup de grallers de Vic, amb l’estrena d’un concert que han preparat per la gira que faran a Brunico i Corvara, Itàlia, a primers de desembre.

 

El concert ha començat amb la suite mediterrània, -Sardana, capvespre i corranda- Amb l’organista de la Gleva Abel Miró i a la gralla Pep Sentmartí.  Una peça escrita per gralla i orgue, finalista,  el dia del graller de Vilafranca del Penedès, del concurs de composició per aquests instruments.

Després un grup de 12 grallers i un tambor ens han passejat per una bona part de les festes populars on la gralla és protagonista, des de les festes de Moros i Cristians d’Alcoi, al Toc de Castell, no podem imaginar la construcció d’un castell sense el so de les gralles, fins al seguici en honor de Sant Miquel, patró de la ciutat de Vic, composat per Lluís Toran  i que acompanya les autoritats, els gegants i caps de llúpia en el seu recorregut des de la catedral a l’ajuntament, Els segadors han posat el toc final d’aquest concert. A ritme de gralla hem tancat l’estiuet d’aquest any, un dia que el país està cridat a sufragi per exercir el seu dret a vot. 

Verdaguer i Miquel Martí i Pol

Verdaguer i Martí i Pol varen coincidir en la projecció dels curts de Ramon Trias i de l’Abel Arderiu, que ells mateixos presentaren en l’inici de cadascun. Dos personatges culturalment importants de la nostre comarca, portats al cinema per dos grups de cinema d’aficionat, també de la comarca, que ens han fet passar una estona inoblidable en aquest acte de l’Estiuet.

Carta a un detractor, de Ramon Trias, està inspirat en les cartes en defensa pròpia que Verdaguer va escriure des de la seva reclusió a la Gleva. Te unes imatges filmades a Sant Martí Xic, a finals de gener d'enguany, precisament el dia que varem plantar els arbres en record d'aquest vint-i-cinc aniversari de la restauració. El fil argumental és la figura de Verdaguer inclosa en els paisatges que ens va mostrant el film,  acompanyats en veu en off, de textos i poemes seus.

L’enterrament, de l’Abel Arderiu, és una història de Miquel Martí i Pol, extreta del llibre Contes de la Vila de Roda. Diàleg entre dos personatges que es retroben en el transcurs de l'enterrament d’un amic comú des de que el mort surt de casa seva, cap a l'església, acompanyat de la currua de gent a peu, que el seguia tota l'estona, fins al cementiri.

Introducció a l’art romànic

Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa l’estil artístic anomenat romànic. La gran importància de la religió a la societat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que les manifestacions artístiques d’aquella època fossin religioses. L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures de caràcter religiós, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia.

Com va explicar en Josep Bracons, en la seva exposició el divendres passat, l’art romànic va progressar amb l’arquitectura a través de l’arc de mig punt amb que es cobria la teulada; el seu esplendor a Catalunya és va divulgar i promoure a través dels monestirs, al voltant dels quals és va anar arrelant la terra, la agricultura, el comerç, la religió i la cultura. D’unes terres ermes, els homes i les dones d’aquest país n’han fet créixer la nostre societat actual, el romànic és una part inesborrable de la nostre iconografia i de la nostre història.

grup vint-i-cinc aniversari

Amb motiu dels vint-i-cinc anys de la restauració hem aprofitat la diada de sant Martí per fer un grup al davant de l’església com a record d’aqueta efemèride. Si esteu interessats en tenir una còpia d’aquesta foto demaneu-la al tel. 93 857 0427 i contribuireu en acabar la cabanya de manteniment d’aquest entorn.

concert de Sant Martí 2010

Un any més el concert de Sant Martí ens ha embriagat d’emocions, aquest any amb un dia al bell mig de l’estiuet que ens ha permès d’escoltar el concert a la plaça. El grup de vent de l’escola de música de Vic ens ha ofert un concert extraordinari. Aquest espai de concert que oferim a joves estudiants de música, ens ha deixat altre vegada un bon gust de boca.

In memoriam 2010

L’emoció va trair la veu d’en Xavier Grasset, recordant un dinar amb en Miquel i la seva mare, ja va confessar ell mateix que era una mica bleda, però, un any més els records dels amics d’en Miquel van omplir la tarda de paraules i de poesia. En Grasset va llegir entre altres: "Amor, em plau la teva veu tan fina.” d’una Antologia de poesia: La Poesia al carrer, de Celdoni Fonoll de l’any 1977, que diu li va descobrir la poesia de Miquel Martí i Pol i les ganes de conèixer un home que tenia un domini tan bell de la paraula. Ell que també fa de la paraula la seva vida.

AMOR, EM PLAU LA TEVA VEU TAN FINA

Amor, em plau la teva veu tan fina

i el teu mirar sorprès, interrogant,

quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.

Em plau saber-te vora meu, quieta,

i llegir-te en els llavis el desig,

i veure’t tremolosa, insatisfeta,

si malmet el silenci algun trepig.

Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,

s’ha arrecerat al teu posat incert

i ets picant com la fruita poc madura

quan jugues amb els ulls a no ser pura,

amb els ulls tan intensament oberts.

Miquel Martí i Pol

Si esbrineu d’un sol gest, 1954-1957

Canvi programació Estiuet

La conferència “Introducció a l’art romànic” l’hem hagut de canviar de dia, serà el dia 19, al mateix lloc i hora. Demà és sant Martí, amb l’acte “in memoriam” amb Xavier Grasset, i diumenge a Sant Martí Xic, si voleu sortir a la foto, escoltar el concert, i seguir la missa. El temps ens promet ser al bell mig de l'estiuet.

Imatges de la caminada

La Lluçanesa va ser la companya inseparable de la caminada, un camí sota la boira quieta de tardor, amb tots els seus colors penjats de les branques dels arbres, i del somriure dels infants.

Cartell Estiuet'10

la Caminada

Aquest any la caminada de l’Estiuet l’hem volgut fer passar per Sant Martí Xic, amb motiu de la commemoració dels vint-i-cinc anys de la restauració. El conjunt històric del Castell de Voltregà, està ubicat al final de la serra de Sobremunt sobre una estreta carena encinglerada a banda i banda, suspesa sobre la riera del Sorreigs quan aquest comença a endinsar-se a la Plana de Vic. Un mirador immillorable, punt estratègic escollit per construir un més dels molts castells de la Marca Hipànica, línea de seguretat que van establir els primers comtes carolíngis, que hi ha a la plana i que configuren els inicis de la nostre història com a país.

El pas dels segles ha anat configurant la orografia que configura els nostre territori i des d’aquest punt podem observar a llevant les carenes del Collsacabra, les Guillaries, el Congost, tota la Plana, el Montseny i la vall del Ter que precisament als peus del Santuari de la Gleva canvia la direcció del seu curs Nord sud per adreçar-se cap a llevant. Pel cantó de ponent tenim tot l’altiplà del Lluçanès que ens emmarca al fons el massís del Pedraforca, per on es veu pondre el sol els dies del solstici d’estiu.

El pas dels homes ens ha deixat una petita església romànica dedicada a Sant Martí, amb el topònim de Sant Martí de Voltregà, però que és més coneguda per tothom pel nom popular de Sant Martí Xic, no sabem ben bé si per contraposició amb Sant Martí de Sobremunt o per les seves petites dimensions. Aquesta petita església va tenir funció de parròquia des del segle XI fins al XII amb terme i cementiri propi fins que és va fusionar amb Sant Hipòlit.

El recorregut de la caminada transcórrer pels tres municipis que actualment porten el topònim de Voltregà, Sant Hipòlit, les Masies i Santa Cecília. S’enfila sortint de Sant Hipòlit per una crestera que es va enfilant fins a guanyar la cinglera al grau de Serratosa, on mentre pugem podem gaudir d’una bona perspectiva de la vall del Talamanca, de Orís i del Pirineu de Núria al fons. Un cop a dalt a una altitud mitja de 800m carenegem fins a Sant Martí Xic. Allí podrem escollir de tornar per la variant del sender i fer la caminada més curta o bé continuar el recorregut fins al Sorreigs, abans de travessar la riera tenim dues opcions continuar la caminada, seguir el sender o riera avall pel sender del Sorreigs fins a Santa Cecília.

Cartell caminada, Estiuet '10

Disculpes

Hem estat uns quans mesos sense penjar res al bloc. Esperem tornar a la normalitat i penjar la informació que vagi sorgint, hem penjat els mesos de calendari que faltaven i ara hi posarem la informació de l’Estiuet que aquesta setmana sembla que hi entrem de ple.

novembre

octubre

setembre

agost

juliol

Opuscle inauguració

Per la inauguració de la restauració es va editar un opuscle de 12 pàgines, amb una ressenya històrica, un diari de la restauració, el programa d’actes, i un mapa d’accessos a peu i amb cotxe, amb els temps d’arribada a peu des de diferents llocs.

Pintures de Sant Martí Xic

Per tal de finançar la nova cabanya de manteniment posarem a la venda una col•lecció d’olis i aquarel•les de l’associació, cedits per diversos pintors que han vingut a les trobades de l’aplec. Estaran exposats a l’església.

juny

Sonet 100

Sant Martí Xic

100 roses a la sortida del sol

Ara començo una altre història
que espero apassionant, meravellosa,
he obert un camí cap a la glòria
dels deus, i penso escriure, formosa
com aquesta flor, la bellesa rosa
que desperta l’emoció dels sentits.
Aquí m’hi ha dut la poesia, gosa
i toca el cel amb la punta dels dits,
diu el poeta, somia en cada solc
del vers qui ets a la fotografia,
tu tries el personatge de l’obra
l’alba daura el color de cada solc
del camí; la rosa com l’alegria
s’obra a la llum del teu canelobre.

Gabriel Salvans

Les Masies de Voltregà (Osona)
23-04-2010, a les 7.00

Sant Jordi

100 sonets sol solet

Aquesta sortida de sol a Sant Martí Xic és el final d’un camí de 100 sortides de sol per diferents llocs dels Països Catalans, vaig començar aquest projecte un dia de Sant Jordi d’ara fa quatre anys, a la Miranda, i, he volgut escriure l’últim sonet a Sant Martí Xic; després de rodar pel país per veure néixer el dia, un altre i un altre dia, segueix sent el lloc que més m’estimo, és el lloc on hi tinc l’ànima, per això l’he guardat pel final i també he triat el mateix sant que vaig començar, Sant Jordi i la rosa. Pel camí han quedat molts versos, moltes imatges i molts, moltíssims records, inesborrables. Cent sortides de sol, sol, ha valgut la pena dedicar-hi el somni, l'insomni i l’emoció.

maig

100 roses

El sol ha tingut vergonya però les roses feien olor de rosa i les cares de la gent que ha vingut a buscar la rosa tenien els ulls tan lluminosos com la llum del sol, a més a més, també han vingut les primeres flors del cirerers que ha partir d’ara donaran la benvinguda a la primavera. De totes maneres el sol s’ha deixat veure el dia de la M. de Déu de Montserrat, vermellós, de les cendres del volcà de Islandia, al bell mig del Pla d’Aiats.

Cinc Haikús / Cinc imatges / Cinc punts de llibre per Sant Jordi

Vaig i vinc, torno
d’un paisatge que sempre
em meravella.

Amb llums de l’alba
Sant Martí Xic t’espera
i t’enamora.

Para l’orella
al vent de la carena
hi ha poesia.

A cada pedra
del camí i veig cares
noves i velles.

Tindràs la rosa
amb colors de l’aurora
quan et despertis.

Pots tenir la col·lecció per 3 euros a Vic, llibreria la Tralla, a Torelló, Punts suspensius, a la Gleva, a l'estanc, i a Sant Hipòlit, llibreria la Fusta i fotografia Gabriel. Col·labora amb el vint-i-cinc aniversari.

Record al Dr. Esmerats

Molt Il•ltre. Llic. Vicenç Esmarats i Espaulella, prev.

Canonge de la Santa Església Catedral Basílica de Sant Pere de Vic

Nascut el 20 de gener de 1923 a Sant Hipòlit de Voltregà
Ordenat prevere el 24 d’agost de 1952

Ha mort, en la pau del senyor, el dia 14 d’abril de 2010

Feliços els qui des d’ara moren en el Senyor.

Sí diu l’Esperit: Reposen en el treball, perquè

les seves obres els acompanyen.

Ap.14, 13

Ha mort un amic de Sant Martí Xic, un home discret, humil, laboriós... des dels seus inicis, promotor de la restauració de Sant Martí Xic, soci fundador de l’associació i Soci Honorari de la entitat des de l’any l’any 2004, promotor de l’acte de benedicció de l’actual altar de l’església de Sant Martí Xic, oficiat pel molt il•ltre Bisbe de Vic Josep M. Guix, l’11 de setembre del 2001, dia recordat per l’Atemptat de les Torres Bessones de Nova York, acte amb motiu del qual es va plantar una olivera a la plaça de l’església. Altar aixecat l’any 1997 amb motiu dels 900 anys d’història. Història que queda escrita en el record de tots i en les planes d’història del Voltreganès precisament en aquest any que celebrem els vint-i-cinc anys de la restauració. Suggeridor d’idees i sempre disposat a col•laborar, recordo una xerrada d’un treball seu de recerca sobre els músics del Voltreganès, dins els actes de l’Estiuet, publicat a la revista de divulgació Ausa. Així com les paraules que ens va dedicar en el pròleg el llibre "Noms propis del Voltreganès". Homes com el Doctor Esmerats fan possible que ens sentim orgullosos de ser d’on som. El tindrem present en els actes i en el pensament, particularment a les misses de l’Aplec que havia celebrat tantes vegades. Personalment estic impregnat de converses seves i de la seva aura d’home bo. Que descansi en pau. La seva ànima vagarejarà sempre en l'aire de Sant Martí Xic.

100 roses per Sant Jordi

L'amor

Aquell que ha estimat i perdut no s’ha de considerar infortunat, dons, qui ha estimat realment, mai perd. L’amor és temperamental i capriciós, va i ve sense avisar, s’ha d’acceptar i gaudir mentre es té, sense preocupar-se de si pot marxar, ja que preocupar-se’n mai el tornarà. S’ha de distingir entre l’emoció de l’amor i l’emoció del sexe. La diferència més important és que l’amor és espiritual mentre que l’emoció sexual és biològica. Per tant les experiències que toquen al cor amb força espiritual no poden ser dolentes, excepte les produïdes per gelosia o ignorància. L’Amor és l’experiència més gran de la vida i quan va unit al sexe i al idil•li pot dur-te al cim més al de l’esforç creatiu. Les tres emocions combinades són les que formen el geni.

Postal GR·3

Per la caminada d’inauguració d’aquest tram de sender de GR•3 és va editar aquesta postal, d’una banda és una rèplica del cartell que és va editar per la caminada i al darrera hi ha el recorregut del sender. Els senders senyalitzats són una bona manera de promoure i mantenir camins i de mantenir vius molts llocs d’interès, alguns actualment allunyats dels llocs de trànsit actual, a vegades també cultural i històricament oblidats. Sant Martí Xic amb la restauració i amb els camins senyalitzats que hi porten, atrau a molta gent a gaudir de la seva màgia i del seu encant.

GR·3

l’1 d’abril del 2001 vam inaugurar el tram de GR•3 de Sant Bartomeu del Grau a el Santuari dels Munts, culminava així un dels projectes iniciats l’any 1998 per Grup de Senders de Voltregà per senyalitzar camins al Voltreganès. La sortida va fer-se a Sant Bartomeu i és va traslladar als caminadors en autocar fins al Santuari dels Munts on és va obrir la caminada davant mateix del Santuari amb una tallada de cinta i passant el relleu amb un pot de pintura personalitzat al Centre Excursionista de Sant Quirze que ha senyalitzat el tram fins al castell de Milany. A l’hora d’esmorzar al collet de Sant Martí Xic, es va destapar el mapa de senders que hi ha en el pal de direccions. Els 129 participants d’aquesta caminada d’inauguració que és va titular: “A peu entre la Plana i el Lluçanès” van acabar amb un clauer de record.

Inicialment el recorregut no passava per el costat de Sant Martí Xic, com ara, sinó que, al collet ja prenia el corriol que va cap a la Casa Nova de Dalt (can Misèria). Posteriorment es va redissenyar el recorregut per fer-lo passar donant la volta al turó del castell de Voltregà i gaudir de les magnífiques vistes de la Plana i de la bellesa del romànic.

abril

Sant Jordi, la rosa i el llibre

Els inicis del culte a Catalunya comencen quan l’abat Oliva va consagrar l’any 1032 un altar en honor al sant al monestir de Ripoll. D’entre les primeres capelles documentades històricament hi ha la de Sant Jordi de Lloberes, a la comarca del Bages, el 1053. No cal oblidar però, per la seva importància social, la capella de la Generalitat de Catalunya que data de meitat del segle XV. En un principi, pel segle XIII, la devoció a Sant Jordi la tenien principalment els cavallers. Per aquest motiu, van néixer diferents ordes cavalleresques de Sant Jordi, com la de Sant Jordi d’Alfama, fundada el 1201 per Pere II de Catalunya i Aragó.

La Generalitat de Catalunya en el seu dietari del 17 d'abril de 1456, va declarar el 23 d'abril públicament com a dia de festa i dos segles més tard, el 1667, el Papa Climent IX aprovà oficialment que el 23 d'abril fos dia festiu a casa nostra, tot i que avui en dia sigui feiner. Fa temps, era costum que es representessin obres teatrals sobre la vida del sant, balls i processons. Fins i tot, i d’entre les moltes curiositats que hi ha, es diu que fa molts segles era tradició a l’Empordà, que els nois que ja estaven a l’edat de casar-se tenien el dret d’aixecar-se de bon matí i entrar a les cases de les noies. Si aquestes encara estaven dormint al llit, eren convidades a la força a ballar a fora el carrer (encara que anessin amb camisa). Com ets pots imaginar, les noies, aquest dia, s’aixecaven ben aviat per tal de no ser sorpreses. Per què no tornem a instaurar-ho?

Sant Jordi és per excel•lència el patró dels enamorats a Catalunya gràcies a la gran gesta del sant de salvar la princesa d’aquell monstre ferotge. Per Sant Jordi, el noi li regala una rosa a la seva “princesa” i aquesta li regala un llibre. D’on ve la tradició de regalar la rosa? Doncs la cosa no està gaire clara, alguns diuen que va néixer de la "Fira dels Enamorats" que se celebrava a Barcelona pel segle XV. Amb certesa es pot dir que ja per aquest segle, el XV, es repartien roses a totes les senyoretes que assistien a la missa que se celebrava a la capella que el sant té al Palau de la Generalitat.

La festa del Dia del Llibre té un origen a Catalunya. Va començar a celebrar-se el 7 d'octubre del 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes a instàncies de l'escriptor I editor valencià, afincat a Barcelona, Vicent Clavel Andrés que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. El 6 de febrer d'aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho acceptava i el rei Alfons XIII firmava el Reial Decret que instituïa la "Fiesta del Libro Español". L'any 1930 es va traslladar la data al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes. Més tard, el 1995, la Unesco instituïa el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. Cal recordar que un 23 d'abril també va morir William Shakespeare, Josep Pla i M Àngels Anglada. Tot Catalunya es vesteix de roses i llibres. Els passeigs i carrers principals de les nostres viles estan plens de parades amb llibres i roses que donen un aire festiu i alegre a la celebració. Aquest any del vint-i-cinc aniversari de la restauració de Sant Martí Xic, hi portarem la tradició de la rosa i tindrem 100 roses a la sortida del sol pels matiners que vulguin venir a buscar-la a Sant Martí Xic.

21 de març, Dia Mundial de la Poesia

En una àrea de servei de l’autopista mentre anàvem cap al Delta de l’Ebre vam topar-nos amb l’imprès d’un poema de Jordi Pàmies, per festejar aquest dia proclamat per la UNESCO com a Dia Mundial de la Poesia, i traduït a una vintena d’idiomes, és va llegir a la tornada quan l’autocar emprenia els últims kilòmetres del viatge i el posem al bloc com a un record més.

Delta de l'Ebre

El Delta és un equilibri entre l’aigua, la terra i l’home que ha humanitzat un paisatge inhòspit fins fa tan sols 150 anys. Un territori exposat constantment a les lleis de la natura que ha conformat el caràcter peculiar de la seva gent. Fa escassament vuit dies els temporals de llevant és van endur el camí que mena cap el restaurant on havíem d’anar a dinar i en canvi ens varen rebre amb el seu millor somriure. El paisatge és canviant cada dia, i el dia que hi passem és el nostre, i el nostre record, i un cop ho has paït et queda permanentment gravat moltes més coses de les que a primera vista hàgim pogut apreciar. Ara, jo hi tinc el gust d’una taronja que em va donar un arbre, i el d’una gent amb qui vaig compartir el camí, veus, sorolls, olors...

8 de març

Quatre flocs de neu ens han tapat els records sota un tapís càlid, viuen somorts, aïllats momentàniament del món impertinent que els capgira i suspesa. Els polítics segueixen buscant el culpable d’aquest dia que els nens recordaran amb nostàlgia. Potser en l’imprevisible és on viu el viure.

març