El Delta és un equilibri entre l’aigua, la terra i l’home que ha humanitzat un paisatge inhòspit fins fa tan sols 150 anys. Un territori exposat constantment a les lleis de la natura que ha conformat el caràcter peculiar de la seva gent. Fa escassament vuit dies els temporals de llevant és van endur el camí que mena cap el restaurant on havíem d’anar a dinar i en canvi ens varen rebre amb el seu millor somriure. El paisatge és canviant cada dia, i el dia que hi passem és el nostre, i el nostre record, i un cop ho has paït et queda permanentment gravat moltes més coses de les que a primera vista hàgim pogut apreciar. Ara, jo hi tinc el gust d’una taronja que em va donar un arbre, i el d’una gent amb qui vaig compartir el camí, veus, sorolls, olors...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada