In memoriam 2010

L’emoció va trair la veu d’en Xavier Grasset, recordant un dinar amb en Miquel i la seva mare, ja va confessar ell mateix que era una mica bleda, però, un any més els records dels amics d’en Miquel van omplir la tarda de paraules i de poesia. En Grasset va llegir entre altres: "Amor, em plau la teva veu tan fina.” d’una Antologia de poesia: La Poesia al carrer, de Celdoni Fonoll de l’any 1977, que diu li va descobrir la poesia de Miquel Martí i Pol i les ganes de conèixer un home que tenia un domini tan bell de la paraula. Ell que també fa de la paraula la seva vida.

AMOR, EM PLAU LA TEVA VEU TAN FINA

Amor, em plau la teva veu tan fina

i el teu mirar sorprès, interrogant,

quan la tendra duresa de la sina
m’endolceix la duresa de les mans.

Em plau saber-te vora meu, quieta,

i llegir-te en els llavis el desig,

i veure’t tremolosa, insatisfeta,

si malmet el silenci algun trepig.

Perquè un gust nou, que encisa i que perdura,

s’ha arrecerat al teu posat incert

i ets picant com la fruita poc madura

quan jugues amb els ulls a no ser pura,

amb els ulls tan intensament oberts.

Miquel Martí i Pol

Si esbrineu d’un sol gest, 1954-1957