Grup de Sant Esteve

Aquest any el Grup de Poesia Sant Martí Xic, hem escollit per llegir: dones poeta. La Mireia ha posat veu a la Maria Font; La Carme, a la Maria Àngels Anglada; la Montserrat, a la Pilar Cabot; la Magda, a la Sílvia Bel; en Gabriel, a la M. Mercè Marçal; i en Joan ha començat i tancat el recital amb Nadales de Miquel Martí i Pol.

Acompanyats per la música i les cançons de la Lali i en Rai, i en Ferràn al teclat.

Recordant a la Maria Font, de Torelló que ha mort aquest any hem llegit la Nadala que va escriure per un pessebre que van dur l'any 2000 i que va ser l'espurna que va encendre la tradició dels Pessebres de Sant Martí Xic.

La llum del món

La llum del món l’encén aquest infant
que neix cada any a dintre el pessebre
i que ens va repetint cada desembre,
que compartim la llar, el pa, la sal
i la capa, talment ho féu el sant
que presideix l’altar d’aquesta ermita.
La història fa molts anys que fou escrita
reflectint el bon cor de sant Martí.
Història o simplement llegenda?
Tant se val: que aquest Betlem que avui portem aquí
sigui un símbol també d’aquesta gesta.

Recital de Sant Esteve 2015

Pessebre del cegarriguenc

El dia de Santa Llúcia un grup del Centre Excursionista de la Garriga va posar el seu pessebre a Sant Martí Xic, es podrà veure fins per la Candelera i signar a la llibreta de visites que porta en un calaixet al dessota.

Des de l'Associació d'Amics de Sant Martí Xic els en donem les gràcies.

Nadal a París

Fa molts segles que és vell el món,

que les ombres volen domar

la terra, que parlem de pau

tot fent la guerra, que volem

bé i fem mal, que ens barallem

amb paraules ràncies en lloc

de recitar els mots dels poetes,

que dubto si cal apel·lar a

l’esperit del Nadal, del Pessebre,

per condemnar els fets, a París,

la nit del 13 de novembre.

És prima, molt prima la capa

que cobreix allò que no es veu

o que mai no deixem veure ni

mirar i tothom endevina.

No defallim, i a les clarors

de l’alba alcem pensaments

junts: dessota el cel de París,

sobre tants camins a l’exili,

als estels d’aquest Mare Nostrum

que emmiralla tants patiments

des de Marràqueix a Bagdad,

amb renovades esperances

per aquest jo que reneix de si

mateix, del rovell i del caos,

fent sorgir la humanitat.

Gabriel Salvans

Pessebre-2015

La Carme Castells, ha construït el pessebre amb peces de ferro recollides a l'antic taller del seu pare, el manyà, en record seu ha entrat al paradís dels records, quan de qualsevulla peça en feia una princesa, la blancaneus, en pinotxo o en Piterpan. Amb els anys se'ns fan més vius els records de la infància. 

Aquest any els compartirem amb la Carme, cada vegada que ens mirem el seu pessebre.

l'Estiuet - 15

10 anys del Sender d'Orís

10 anys del Sender d'Orìs

Deu anys han passat de la inauguració del Sender d’Orís al collet de Bellforn, on s’hi va ubicar una placa, suspesa en un cercle de ferro al voltant d’un còdol, en record de Ramon Vinyeta de Torelló, mort aquell mateix any. Ramon Vinyeta, excursionista, fotògraf i escriptor, va dedicar bona part de la seva vida a descobrir i estudiar el territori. Un dels primers llibrets que va editar va ser precisament el d’ Orís. Des de l’ermita més petita aïllada dalt la carena fins el pont de pedra amagat al fons del congost més feréstec, Vinyeta ressenyava cadascun dels valors patrimonials disseminats aquí i allà, molt principalment de la seva plana d’on va deixar una gran quantitat de publicacions que encara fa goig de llegir i mirar.

Vinyeta era d’una generació d’excursionistes que es prenien molt seriosament aquesta activitat, i ell a més, va combinar la seva passió per la muntanya amb la divulgació dels coneixements, de tot allò que mica en mica anava descobrint. Va ser un pioner en la publicació de guies per a la promoció cultural.

De ben jove mantenia la il·lusió per el muntanyisme i el dibuix, les seves publicacions son plenes cases, ermites, muntanyes, mapes... que dibuixava per tenir documentat el moment i les característiques dels llocs que visitava, quan els seus pares li van regalar una màquina de fotografiar és va complementar una unió inseparable, perfecte, la fotografia i l’excursionisme.

Quan trepitgeu els camins d’aquest sender recordeu què en deia ell, descrivint aquest territori, en l’inici de la publicació anomenada “Orís”:

“El llogueret d’Orís, situat a una altitud de 703 m., en el llom d’un dels carenars despresos del massís dels Munts, és a l’extrem nord de la Comarca d’Osona. Li serveixen de capçalera la pròpia fortalesa roquera, el Puig Colomer i el puig Veulo, els quals, abruptes i descarnats, donen una singular característica al paisatge. La típica silueta del castell d’Orís és un dels elements més genuïns d’aquest racó de la Plana.

El castell i l’església, malmès l’un i renovada l’altra, evoquen la primitiva organització feudal del comptat d’Osona. Les demarcacions d’Orís i Torelló, una a cada banda del Ter, cloïen la comarca osonenca per la banda de tramuntana i es trobaven repartides en diferents parròquies, que han estat l’origen dels moderns municipis i centres de poblament de tradició històrica.

Hi ha notícia de l’existència del castell des de l’any 914. Primitivament sota el domini immediat de la casa comtal de Barcelona, que el tenien encomanat a Vicaris o veguers, entre el que es coneix Gomfred d’Orís, el 995. Des del 1014 es perfila la família d’Elderic d’Orís; el seu fill, Amat Elderic, serà magnat de la casa comtal de Barcelona i primer senescal conegut de Catalunya.”

Mapa recorregut

Caminada de l'Estiuet-2015

21è recital de poesia, Sant Esteve-2014

Nadal a Sant Martí Xic

A les 12:00 i amb  aquest poema de Vinyoli comencerà el tradicional recital de Sant Esteve, enguany.

Pessebre-2014

Joan Salvans, en Salero, és qui ha pres el compromís de muntar el pessebre d'aquest any a Sant Martí Xic, ho ha fet dins d'una vella sabata de cuiro, de les que embutllofaven els peus en totes les caminades. Ara les ha obert i les ha deixat sobre un roc del camí que voreja el turó del castell vestides amb quatre figures que fan camí cap a Betlem.

SABATA

He pujat a cims, caminat

per les valls, m’ha cobert la

pols del camí i la mullena

de la rosada; m’he cansat,

he compartit el dolor, i

també la joia i l’alegria;

he mirat al cel i a la terra.

Em sento proper d’aquest lloc

on visc, de les alzines, roures,

faigs; m’he abraçat a pins, pollancres...

He seguit el cant d’alguna òliba,

de la mallerenga, el vol

de les orenetes... Amb sol,

boira i pluja he vorejat

per camps de blat o xeixa, marges

masies i ramats; m’he aturat

a fonts, rieres i carenes,

m´ha corprès un rovelló i

alguna llenega, i encara

estic admirat del que he vist,

sentit i tocat, i somric

de tant, ara, sobre aquest roc

a la llum de Sant Martí Xic,

que he calçat per a tu, un pessebre.

  

Gabriel Salvans

Socis honoraris

L’estiuet de Sant Martí es un fenomen meteorològic que es produeix amb irregularitat, i que no respon a regles fixes, hi ha anys d’estiuet i anys que l’estiuet és una pura il·lusió de l’esperit.

Fa anys que vàrem agafar el nom de l’estiuet per organitzar una sèrie d’actes al seu voltant, intentant promoure que la il·lusió de l’esperit, no sigui, un pur fenomen de la meteorologia sinó una constatació de la nostra realitat.

Aquest any, fa deu anys de la inauguració d’aquesta taula d’orientació, taula que es va promoure solidàriament, per tenir present la il·lusió, l’esforç i la tenacitat que tantíssima gent ha posat en aquest lloc, i perquè Sant Martí Xic i el castell de Voltregà, sigui present en la memòria de tots.

Avui tornem al voltant d’aquesta taula per lliurar la carta de reconeixement a uns socis que han contribuït a fer-ho possible. L’Associació d’Amics de Sant Martí Xic, va decidir quan es va ubicar aquesta taula en aquest lloc, d’acreditar com a soci honorari,  a aquells socis que hagin complert els vuitanta anys. Les entitats són vives gràcies a les persones, i per tant les entitats hem reconèixer, agrair, i posar en valor a aquesta gent que ha fet, que fa possible que una il·lusió col·lectiva és faci realitat.

Aquests dies s’ha fet ben palès la força i la empenta que té la societat civil quan s’ho proposa. Un poble és valent quan uneix els seus esforços, i la feina més ben pagada és la que no es pot pagar amb diners.

Podria dir, perquè ho tinc a la memòria ara mateix, moltes coses de cadascun dels que des d’avui sou socis honoraris de Sant Martí Xic, però cadascú de vosaltres teniu present, de ben segur, un grapat d’anècdotes i de records per compartir amb tots nosaltres. Jo avui en nom de l’entitat us vull donar les gràcies per tots els records que heu dipositat en aquest lloc, i que aquest entorn us portarà per sempre més a dins el cor, que la vostra petjada restarà impresa com en el full d’un llibre, a la terra de Sant Martí Xic. Hem emmirallar-nos amb les nostres arrels per veure-hi futurs plens d’esperança.

Dues paraules per acabar, els amics de Sant Martí Xic vénen de molt lluny, ha set llarg el camí per arribar fins aquí, no cal dir que per ser-ne amic no cal ser-ne soci. Però la unió fa la força i les entitats, no solament la nostra, cal nodrir-les de gent, i de gent jove. Per això aprofito per convidar a fer-vos socis, a afegir el vostre nom a la història de Sant Martí Xic.

Ara una colla de joves farà entrega de la placa i el títol que acredita com a soci honorífic de Sant Martí Xic, vull excusar la presència de la Sara Cots, que per una coincidència de dates no ha pogut ser entre nosaltres.

I ho faran a:

Aurèlia Carol, Pere Ayats, Josep Hom i a Teresa Campdelacreu.

Tot seguit els alumnes de l’escola de música de Sant Hipòlit ens oferiran el concert, i acabo, amb una frase de Miquel Martí i Pol

“No es construeix cap present sense angoixa, ni cap futur sense fatiga.”

Sant Martí Xic

Diumenge, 16 de novembre celebrem Sant Martí, embolicat de solidaritat, amb el país, amb la gent, amb les nostres tradicions i la nostra cultura. Un estat que dóna al qui més té i encara en fa mofa no és digne de l'esperit de Sant Martí.

Socis Honoraris / 10è aniversari taula orientació

l'Estiuet -14

inscripcions caminada

Per pre-inscriure't a la caminada ho pots fer a través del c/c, veuràs tota la informació al cartell.
clica'l i és farà gran.

Caminada de l'Estiuet-14

l'entorn de la caminada

Castell de Voltregà

Tornem a organitzar la caminada a l’entorn del Castell de Voltregà, aquest any seguint la descripció del sender. Des de que el sender es va inaugurar hem comprovat que la senyalització de senders és una bona eina per seguir camins i també per mantenir-los.

El Sender de Voltregà està situat a ponent de la Plana de Vic i és un dels llocs més atractius per contemplar-la, una balconada ben ubicada on podem observar detingudament tots i cadascun del pobles que l’han anat configurant al llarg dels temps. El paisatge, les carenes que envolten la Plana des de Milany fins el Montseny, és presenten davant dels ulls amb tota la seva esplendor. Veiem fondre’s Congost avall, les Cingleres que emmarquen el ponent, fins a perdre-les rere el castell de Centelles.

El Ter que tomba el seu curs cap a llevant, ben bé als peus del Santuari de la Gleva, ens mostra els meandres que el van escorrent lentament entre les Guilleries, per la vall de Sau i de Susqueda, cap a la platja de l’Estertit. La boira, sovint enganxada a la Plana, una bona part dels dies d’hivern, també dibuixa i desdibuixa el paisatge de mil i una maneres originals, fins a amagar-la sovint, aquells dies assolellats i quiets, en un mar de cotó fluix que convida a estirar-s’hi.

La història del castells està estretament lligada a la nostra història com a poble, i encara que a penes en quedin quatre pedres, ens parlen, juntament amb el romànic, de la evolució que ens ha anat marcant el caràcter, la nostra manera de ser com a persones i com a país.

El Sender de Voltregà no ha sofert cap variació des del seu projecte inicial, surt de Sant Hipòlit per un camí que s’enfila a la carena de Sobremunt per el grau de Serratosa i que era una antiquíssima via de comunicació cap el Lluçanès. Un cop a dalt es decanta cap a Sant Martí Xic, església del castell de Voltregà, el punt més cap al sud de la serra, on pengen les cingleres que s’enfonsen cap a la Plana.

Allà el camí ens baixarà cap a la riera del Sorreigs, topònim ibèric que sembla pugui venir de sorra, i del qual, segons proposa l’Anton Carrera en un conte basat en el curs d’aquesta riera, podria haver-se anomenat Sorreit, i que, diu ell, quan demanes el nom de la riera al pagesos de l’entorn, pronuncien: Sorreit. Bé l’evolució dels topònims és molt llarga i dona per a molts contes i en aquesta raconada n’hi ha prou de llegendes. El camí un cop passat la riera ens enfila a santa Perpètua, i pel solell de Forat baixem una altra cop a la Plana, on vorejant turons i camps de Conreu, passarem per Santa Cecília, pel Santuari de la Gleva, per retornar al nostre punt d’inici. I si hem mirat, amb l’esperit ple de bellesa, de paisatge i d’història. 

caminada Estiuet-14

Sopar-Concert

Solstici d'estiu i Teatre

8ena Caminada 2014 Osona Camina

Amb col·laboració amb Osona Camina hem organitzat una caminada pel Voltreganès

per Sant Esteve, poesia

Si de nou voleu passar,

Ariadna tornarà

a mostrar-vos el camí

que us permeti de sortir.

No hi ha laberint més clar.

Trobareu seients a mà

per als tristos i cansats.

Hom no hi sent miols de gats,

sinó molt nobles cançons,

trèmolos d’acordions.

Quan al preu, tan mòdic és,

que penso no cobrar res.

Amb aquest versos de l’Espriu ha començat el 20è recital de poesia a Sant Martí Xic, un dia càlid d’hivern d’aquells que s’agraeix haver deixat l’escalforeta dels llençols per la calidesa del paisatge. Més d’un centenar de persones han triat aquesta opció hi han pujat una altra vegada per Sant Esteve a escoltar poemes entremig del cava i els torrons d’aquestes festes nadalenques.

En acabat després de la tradicional foto de grup s’ha cantat aquesta versió de la tradicional nadala Fum, fum, fum... dedicada com no, un any més, als nostres incondicionals amics del govern espanyol.

El proper nou de novembre, sí, sí, sí

El proper nou de novembre, sí, sí, sí

votarem en llibertat

serem estat

serem estat

i tindrem independència

se’ns acaba la paciència

sí, sí, sí.

Allà dalt de la meseta, sí, sí, sí

Allà dalt de la meseta, sí, sí, sí

Ja n’hi ha uns homenets

cabredajets

cabredajets

que s’hi fotin botifarres

són uns fatxes i un macarres

sí, sí, sí

Qui dirà més gran mentida, sí, sí, sí

Qui dirà més gran mentida, sí, sí, sí

Ja respon la Cospedal

dona fatal

dona fatal

L’hi darem deu mil patades

i un parell de bufetades

sí, sí, sí

20è recital de poesia de Nadal

Amb una lluçanesa freda com un dimoni vàrem començar aquests recitals de poesia, amb el Poema de Nadal d’en Sagarra. La boira ens devia tocar a fons i també la poesia perquè, any rere any, Sant Martí Xic i les veus dels poetes ens criden a tornar i a llegir els seus textos.

Aquest any amb motiu del centenari de, naixement d’Espriu i en el desè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol, hem preparat el recital amb una selecció de poemes seus, que de ben segur impregnaran una vegada més de poesia aquestes parets mil·lenàries.

Desig de Nadal

Cadascú té el seu desig íntim, personal, col·lectiu, familiar, professional, de país... escriure’l es la millor manera de fer caminar el desig cap a la realitat. Aquests dies de Nadal són dies propicis a fer volar els desigs al pensament. Vine a fer volar el que et cou a dins i fes que volin els teus desigs al cel de Sant Martí Xic, que els acull sota el cel més blau a les branques d’una olivera.

Trobaràs al costat del camí el pessebre, una tradició ancestral lligada al solstici d’estiu, molt lligada a la terra, per demanar la fertilitat dels camps, del bestiar, de la tribu... que amb el sol del nou any que ara s’allarga vinguin temps favorables a tots.

Pessebre 2013

Un petit esvoranc en el tron d’una alzina ha inspirat el pessebre que Ramon Trabal ha fet a Sant Martí Xic, amb una plataforma suspesa al voltant del seu tronc. Des del passat dia 6 es pot veure al costat del camí que duu a l’església, i romandrà allí, arraulit sota les seves branques fins per la candelera. 

Alzina

Despert en la nit dels estels contemplo

el misteri renovat en el temps,

en quatre figures de fang, suspeses

voltejant el tronc d’una vella alzina,

recordant-me un naixement.

Ara els pastors hem canviat la samarra

de pell de xai per nous teixits, que aturen

el fred; la claror de l’estrella per

la pantalla de l’iPhone 5, i

nits al ras per un sofà confortable,

però de Sant Martí Xic a Istanbul sura

el prodigi que davant de l’amor

i la paraula s’agermana els homes,

si ets capaç d’entendre’t a la subtil

llum d’un pessebre.

Gabriel Salvans

1/12/2013

Miquel Martí i Pol, deu anys sense tu

L’Elionor

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".

In memoriam 2013

En el desè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol, hem convidat a Ricard Torrents per recordar-lo. En Ricard i en Miquel es van conèixer el 1951 quan en Ricard era un adolescent de 13 o 14  anys i en Miquel ja era tot un home. La seva relació va començar perquè en Ricard tenia interès per la narrativa i en Miquel tenia una amplia biblioteca de narracions.

La relació dels dos s’ha mantingut durant els anys i han col·laborat junts en diverses activitats al llarg del temps. En Ricard ha editat i també escrit sobre en Miquel, Amb els ull oberts, és una antologia poètica de Miquel Martí i Pol a cura d’ell i també té un estudi sobre el poemari Estimada Marta. En Ricard ha fer un elogi del poemari la Fàbrica, si amb El Poble en Miquel fa una afirmació del poble, de la gent, ara ho farà del seu espai i del lloc de treball. No inventa; poetitza el que coneix, és a dir, les marques i influències del procés d’industrialització a la Catalunya interior.

En Ricard diu que encara que en Miquel no ha escrit elegies, la seva poesia és elegíaca i per ell un dels seus millors poemes, és precisament de La fàbrica: L’Elionor. En Ricard al llarg de la seva exposició ha llegit aquest poema entre d’altres i també a convidat al públic a llegir-ne.

Sant Martí 2013

Amb un ambient frescot l’Escola de Música de Sant Hipòlit ens ha ofert el concert d’aquest any, després d’un Estiu que sembla que es resisteix a marxar, avui ens ha ensenyat una mica els ulls aquest hivern que se’ns acosta passet a passet. Amb aquestes notes musicals doncs celebrem Sant Martí, una bona manera d’acomiadar l’estiu i obrir les portes al fred, a les boires, a les gelades, a les vetllades a la vora del foc, també, amb els records ben presents.

A la missa, aquest any ha tornat a coincidir amb canvi de mossèn, en Paul Babidanga, hem recordat que les estovalles que fem servir a l’altar les va cedir la Maria Bufies, de cal Cisteller, que el dia abans de Tots Sants va morir a l’edat de 92 anys. Amb aquesta petita penyora la tindrem present aquí dalt a Sant Martí Xic.

l'Ikebana

L’Assumpta Arimany, en el primer acte de l'Estiuet d'enguany ens ha introduït en aquest art mil·lenari de la cultura japonesa, com la cal·ligrafia, la cerimònia del te o la poesia Haikú, on a partir de flors i elements naturals és va construint un ram. Més que una composició decorativa és un propòsit estètic, on s’utilitza la meditació connectada amb el flux de les estacions i els cicles de la vida. El fet que les obres siguin efímeres, les converteix en un acte de reflexió sobre el pas del temps.

No és simplement el fet de posar flors en un recipient, és un art disciplinat on la naturalesa i l’home s’uneixen. Com ens ho ha definit l’Assumpta, és saber traslladar un trosset de natura a casa en cada moment.

Les flors de pruna

no han caigut encara.

Però a la bassa

ja se’n percep la imatge

a l’aigua reflectida

De Ki Tsuraguki

Cartell Estiuet 2013

Cartell Caminada de l'Estiuet 2013

L'entorn de la caminada

Castell d’Orís

Ubicar el castell d’Orís dins el paisatge és fàcil per a quasi tothom que viu i camina per la Plana, perquè d’una manera clara i característica es distingeix dins el camp visual. Des de fa temps el castell és un indret amb un cert aire màgic, que atreu excursionistes i curiosos per tal d’admirar-ne les ruïnes i gaudir de la panoràmica que és té d’Osona, des d’allí estant. A partir de la segona carlinada (1846-1849) el castell va anar caient en desús, desemparat de qualsevol inversió de part del senyor d’Orís; les edificacions es van anar degradant i colgant progressivament sota la runa.

Segons una llegenda popular, l’origen del castell es remunta a una data molt reculada, en la qual s’explica que s’hi va estar sant Jaume quan es dedicava a la prèdica per aquestes contrades. D’aquest fet, en serien, presumibles testimonis, els fòssils amb forma de petxina que es poden trobar pels voltants del castell; curiosament, la petxina és l’emblema de l’escut d’armes de la família Orís.

El que sabem del cert és que el castell d’Orís apareix documentat l’any 914 i que la seva fundació es podria relacionar amb la reorganització territorial d’Osona, portada a terme per Guifré el Pilós durant la dècada del 880. Així el castell va esdevenir una de les places fortes més importants de la contrada, el punt de control tant de la plana de Vic, com del curs mitjà del riu Ter i de pas cap als Pirineus.

Per tal d’aturar el procés de degradació del monument històric, el 1999, l’Ajuntament d’Orís va iniciar gestions amb la Diputació de Barcelona, que van permetre fer una neteja i arranjament del recinte, per poder fer una recerca arqueològica, que va posar al descobert el perímetre de l’estructura un cop reforçades les runes. Del resultat d’aquestes troballes, n’ha quedat també l’edició d’un llibre: El castell d’Orís, aproximació històrica.

La caminada d’enguany comença al nucli de Vinyoles, de les Masies de Voltregà. No fa gaires anys la toponímia encara reflectia aquest nucli com a Vinyoles d’Orís, per fer referencia a la vinculació durant segles amb el castell. Un cop passat el castell, ens endinsarem per un seguit de turons i carenes típics de l’orografia peculiar d’aquest territori. En arribar a l’obaga de Vilanova, el camí puja cap a Sant Salvador des d’on començarem el camí de tornada pel camí assolellat de Salta Joana, que passa a prop de dos indrets característics d’Orís, la font de les Donzelles i les balmes de Serinyà.

El camí, tant d’anada com de tornada, ens anirà donant perspectives i diferents punts de vista d’aquest penyal característic del castell d’Orís, que forma part de la història d’aquest darrer  mil·lenni que se’ns va allunyant de mica en mica.

Recorregut caminada Estiuet-13