10 anys del Sender d'Orìs

Deu anys han passat de la inauguració del Sender d’Orís al collet de Bellforn, on s’hi va ubicar una placa, suspesa en un cercle de ferro al voltant d’un còdol, en record de Ramon Vinyeta de Torelló, mort aquell mateix any. Ramon Vinyeta, excursionista, fotògraf i escriptor, va dedicar bona part de la seva vida a descobrir i estudiar el territori. Un dels primers llibrets que va editar va ser precisament el d’ Orís. Des de l’ermita més petita aïllada dalt la carena fins el pont de pedra amagat al fons del congost més feréstec, Vinyeta ressenyava cadascun dels valors patrimonials disseminats aquí i allà, molt principalment de la seva plana d’on va deixar una gran quantitat de publicacions que encara fa goig de llegir i mirar.

Vinyeta era d’una generació d’excursionistes que es prenien molt seriosament aquesta activitat, i ell a més, va combinar la seva passió per la muntanya amb la divulgació dels coneixements, de tot allò que mica en mica anava descobrint. Va ser un pioner en la publicació de guies per a la promoció cultural.

De ben jove mantenia la il·lusió per el muntanyisme i el dibuix, les seves publicacions son plenes cases, ermites, muntanyes, mapes... que dibuixava per tenir documentat el moment i les característiques dels llocs que visitava, quan els seus pares li van regalar una màquina de fotografiar és va complementar una unió inseparable, perfecte, la fotografia i l’excursionisme.

Quan trepitgeu els camins d’aquest sender recordeu què en deia ell, descrivint aquest territori, en l’inici de la publicació anomenada “Orís”:

“El llogueret d’Orís, situat a una altitud de 703 m., en el llom d’un dels carenars despresos del massís dels Munts, és a l’extrem nord de la Comarca d’Osona. Li serveixen de capçalera la pròpia fortalesa roquera, el Puig Colomer i el puig Veulo, els quals, abruptes i descarnats, donen una singular característica al paisatge. La típica silueta del castell d’Orís és un dels elements més genuïns d’aquest racó de la Plana.

El castell i l’església, malmès l’un i renovada l’altra, evoquen la primitiva organització feudal del comptat d’Osona. Les demarcacions d’Orís i Torelló, una a cada banda del Ter, cloïen la comarca osonenca per la banda de tramuntana i es trobaven repartides en diferents parròquies, que han estat l’origen dels moderns municipis i centres de poblament de tradició històrica.

Hi ha notícia de l’existència del castell des de l’any 914. Primitivament sota el domini immediat de la casa comtal de Barcelona, que el tenien encomanat a Vicaris o veguers, entre el que es coneix Gomfred d’Orís, el 995. Des del 1014 es perfila la família d’Elderic d’Orís; el seu fill, Amat Elderic, serà magnat de la casa comtal de Barcelona i primer senescal conegut de Catalunya.”