Fa molts segles que és vell el món,
que les ombres volen domar
la terra, que parlem de pau
tot fent la guerra, que volem
bé i fem mal, que ens barallem
amb paraules ràncies en lloc
de recitar els mots dels poetes,
que dubto si cal apel·lar a
l’esperit del Nadal, del Pessebre,
per condemnar els fets, a París,
la nit del 13 de novembre.
És prima, molt prima la capa
que cobreix allò que no es veu
o que mai no deixem veure ni
mirar i tothom endevina.
No defallim, i a les clarors
de l’alba alcem pensaments
junts: dessota el cel de París,
sobre tants camins a l’exili,
als estels d’aquest Mare Nostrum
que emmiralla tants patiments
des de Marràqueix a Bagdad,
amb renovades esperances
per aquest jo que reneix de si
mateix, del rovell i del caos,
fent sorgir la humanitat.
Gabriel Salvans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada