Feliç 2012

66602

Hem apostat per el número

equivocat, la sort

no és del tot aliena

als desitjos més íntims,

però...

          el premi gros semblava

tan proper,

                 que ara costa

fer-se a la idea

que Nadal és de tots.

El caganer invisible

Aquest any el caganer del pessebre devia tenir fred al cul i ha marxat, no sabem si a vol d’ocell, a peu o a cavall d’... havia vingut directament de la fira de Santa Llúcia i aparentment semblava que havia trobat el lloc per passa aquests dies al costat del pessebre a Sant Martí Xic. El pengem al bloc en record de la seva breu estada.

Presentació dels 18 anys de poesia a Sant Martí Xic

Ens hem fet grans vers a vers; de mica en mica hem assolit la majoria d’edat, divuit anys de poesia ho avalen. Vam néixer al voltant d’aquestes festes per venir a llegir el Poema de Nadal, a un pessebre fet aquí a Sant Martí Xic per en Ramon Cirera,. Això, que havia de ser un fet puntual, ens ha unit estretament: llegir poesia el dia de Sant Esteve a Sant Martí Xic s’ha convertit en una tradició que ens agermana.

Les tradicions comencen de la manera més inesperada i ara tornar a retrobar-nos al voltant de la poesia, dins les parets mil·lenàries d’aquest entorn històric del Voltreganès, que a tots ens enamora, s’ha convertit en un costum que ens empeny, ens il·lusiona i ens estimula. Uns quants dels que som aquí presumim d’haver repetit any rere any; tot i haver-nos hagut d’afrontar també a tot tipus d’inclemències del temps per venir-hi, hem vingut amb boira, amb fred, amb pluja, amb vent, amb neu i també amb sol, aquest sol d’hivern que hi fa de bon estar.

Aquest any, que hi complirem la majoria d’edat, a 8o anys de la publicació del poema de Nadal i en el cinquantenari de la mort de Josep M de Sagarra, volem tenir un record molt especial dels nostres inicis, de les arrels d’aquests recitals de poesia, per dedicar-lo molt especialment en record d’en Ramon Cirera, que va morir l’octubre passat. Els fets són els fets. Si en Ramon no hagués fet el pessebre, si la Sara no hagués tingut la iniciativa de promoure aquell primer recital amb el poema de Nadal, si a nosaltres no ens hagués anat bé, si vosaltres no haguéssiu tingut la gentilesa d’acompanyar-nos, possiblement les coses anirien d’una altra manera.

Aquests recitals de Sant Martí Xic han sigut l’inici i el puntal de moltes altres iniciatives i activitats d’aquests darrers anys. Tot plegat va començar gràcies a la constància, la tenacitat, la il·lusió i l’amor que ens ha encomanat  en Ramon Cirera cap a Sant Martí Xic.

Per al Grup de Poesia i per a l’Associació d’Amics de Sant Martí Xic, tenir en el record persones com en Ramon Cirera és l’estímul que ens encoratja a continuar. Ara que anem baixant del núvol de les vanitats a què ens havíem acomodat, ens adonem que la satisfacció ve sovint del cantó de les coses més senzilles. El Nadal, més enllà de la fantasia dels llums de colors, ens ho recorda; els textos dels poetes també apunten cap allà on moltes vegades no volem mirar, i el mirall de persones com en Ramon Cirera ho reflexa.

Aquest any venim amb un recull que hem titulat "Nadal és" Sant Martí Xic, amb versos de diferents poetes per compartir el Nadal amb la paraula, la paraula que ennobleix el sentit de la vida i ens convida a compartir, una vegada més amb senzillesa, aquest breu espai de temps que ens ha tocat de viure junts. Gràcies per ser-hi un any més, no tindria sentit sense vosaltres evocar l’esperit del Nadal.

El pessebre que l’Associació té cura de promoure cada any, aquest any està dedicat també a en record d’en Ramon Cirera. És una col·laboració conjunta entre l’Associació i l’autor del pessebre, ja que el marc que el conté continuarà fixat a terra com a recordatori, en el paisatge del solstici d’estiu, quan el sol es pon rere el forcat del Pedraforca. Per començar el recital d’avui llegiré les paraules que flueixen i envolten, com si fossin carenes, les figures del pessebre, les figures que van i vénen, i miren i comparteixen, com diu Martí i Pol, aquest instant que ens ha unit en un mateix paisatge.

18è recital de poesia de Nadal

El dia de Sant Esteve, a les 12h. amb un recull de nadales de diferents autors, el Grup de Poesia Sant Martí Xic, a 80 anys de la publicació del Poema de Nadal i en el cinquantenari de la mort de Josep M. de Sagarra, vol tenir un record molt especial cap a les arrels d’aquest recitals i dedicar-lo en record de Ramon Cirera.

Poesia de Nadal 2011

Pessebre 2011 SMX

En Gabriel Salvans és l'autor del pessebre de l’Associació d’Amics de Sant Martí Xic, s’ha col·locat dins un marc que l’associació ha posat per emmarcar el paisatge del solstici d’estiu, quan el sol es pon rere el forcat del Pedraforca. És un marc de ferro sobre un repeu que el sosté, que et convida a mirar el paisatge que emmarca. Un cop retirat el pessebre quedarà fixat a terra com a recordatori del solstici d’estiu. 

El pessebre està construït per una colla de siluetes que l’envolten i flueixen entremig de carenes fetes de paraules. Està dedicat a Ramon Cirera.

Ara un joc de transparències

et deixarà veure el perfil

d’unes imatges mil·lenàries

a través d’aquest marc de ferro

que t’emmarca el paisatge d’ara.

Veuràs cada dia que vinguis

un paisatge diferent i,

segons la llum, l’hora i l’època

de l’any en què deixis aturar

la mirada, serà un o un altre;

i també canviarà si

te’l mires amb un altre estat

d’ànim. El paisatge existeix

a dins teu, a l’instant precís

que el mires, i només tu saps

el que veus i el que s’amaga

a través d’aquest marc de ferro.

Quan a l’hora que el sol es pon

rere el forcat del Pedraforca

vegis entrar les nits d’estiu...

cada vegada que ho recordis

s’encendran les llums del paisatge.

Gràcies Emili Teixidor

Llegeixo al Presència a l’Emili Teixidor que parla de l’estiuet i llegeixo amb sorpresa que parla del nostre Estiuet, dels actes que organitzem amb aquest nom al voltant de Sant Martí. Un cop a l’espatlla sempre encoratge a seguir endavant, moltes gràcies. Reproduïm l’article publicat a:  

Presència, del 25 de novembre al l’1 de desembre del 2011

L’estiuet. Qui recorda ja l’estiuet de sant Martí? A poc a poc es va perdent, entre internets i programes d’humor aquesta cultura mil·lenària d’arrels cristianes que anima tota la geografia del país. A Osona hi ha l’Associació d’Amics de Sant Martí Xic, que ens ho recorda amb una caminada de tardor pels senders de Voltregà i amb una setmana cultural que inclou xerrades sobre la salut pels arbres, concerts de Sant Martí, missa, presentacions de llibres de poesia i lectura de poemes de Martí i Pol... i més coses. Quina enveja! Quina sort! Hi ha més llocs on ho celebrin tan bé?


Emili Teixidor

Carallot

La presentació del llibre "Carallot", de Gabriel Salvans, dissabte, tancarà els actes de l'Estiuet, el llibre està dedicat a Sant Martí Xic i com a primícia avanço un poema que en parla

XXXIII

Si hagués d’escollir un lloc del meu país,

entre tants que m’agraden, hauria de

pensar una bona estona, passejar

mentalment pels llocs que conec d’haver-m’hi

perdut i, remirar-me’ls un per un

a l’arxiu que guardo a la memòria.

Gaudir dels records, dels paisatges i

de la gent, les sensacions, la llum,

el perfum, els sons... cada lloc et deixa...

t’impregna una vibració, l’ànima.

Em costaria definir-me, però,

si voleu que us aconselli un lloc

per anar, d’aquest univers on vivim,

us diria, aneu a Sant Martí Xic.

Gabriel Salvans

In memoriam, 2011

Jordi Bosch, el convidat del primer any d’aquests actes de record a Miquel Martí i Pol, ha repetit per suplir l’absència del qui havia estat el convidat d’enguany, en Santi Santamaria, que malauradament va morir el passat més de febrer en el seu restaurant de Singapur. En l’acte d’ahir va quedar palesa l’alçada dels dos personatges Miquel Martí i Pol i Santi Santamaria que presumint sempre de ser de poble, han passejat amb orgull arreu del món el seu saber fer, i saber dir, amb els noms de Roda de Ter i Sant Celoni amb tenacitat  i fermesa. El record i l’amistat amb el poeta ahir és va barrejar amb els fogons dels cuiner que va deixar un exquisit plat d’arròs, anomenat Miquel Martí i Pol. La grandesa d’aquests personatges és va traspuar a través dels records més senzills. Xavier Bosch, va cantar diversos poemes que ha musicat, i no va faltar, com no podia ser d’altre manera, la lectura de poemes com Els ous ferrats i el Pa amb tomàquet. L’amistat, essència d’aquest acte, ha tornar a ser present a l’In memoriam.

Concert de Sant Martí 2011

La boira que ha embolcallat l’entorn a l’hora del concert ha fet de marc a les notes que han alçat a la plaça de l’església de Sant Martí Xic, els alumnes de l’Escola de Música de Sant Hipòlit. Han començat tres solistes, dues amb la flauta travessera i una amb el violí amb peces de música clàssica, i ha acabat el concert un grup de cambra amb música moderna. Un any més volem agrair a aquest joves estudiants de música que vinguin a fer-nos un tast de les seves peces musicals, la diada de Sant Martí.

Aquest any a pesar de les estones de boira que ens ha vingut a visitar, hem tingut una agradable temperatura d’Estiuet i unes esplèndides vistes de la Plana colgada a sota la boira, presagi de l’hivern que s’apropa.

La salut pels arbres

Amb motiu de l’any internacional dels boscos en Toni Vilaró, naturòpata, ha encetat les xerrades de l’Estiuet parlant de les propietats curatives dels arbres. La seva passió per a la natura i les Plantes Medicinals, i l’interès per la recerca i la formació cap a tot aquest ventall de possibilitats de la medicina natural l’han convertit en un expert de reconegut prestigi, com han pogut comprovar els assistents a l’acte d’avui.

Toni Vilaró és un expert de la terra i un gran coneixedor de la natura, sempre disposat a compartir els seus coneixements. Es va fer molt popular el seu col·leccionable “Osona en flor” i els seus programes de TV “L’herbolari” i “Caminant per Osona” han documentat abastament el nostre territori. Últimament ha traduït el clàssic llibre de Arnold Rikli (1823-1906) metge naturista a Veldes (Eslovènia) “Medicina natural i banys de sol”.

'11 '11 '11 Sant Martí

Aquest any Sant Martí s’ha escaigut amb una data de cap i cua, d’aquelles que l’atzar ens porta de tan en tan. Ha coincidit que hi he pujat amb la Mònica, una jove arquitecte de Rupit, que volia mesurar l’església per un treball sobre romànic. Mentre l’esperava gaudint d’una tarda d’Estiuet afalagadora ho he deixat escrit al llibre de Sant Martí, l’he retratat i ara ho penjo al bloc solament per acabat la impressió de la conversa que hem tingut entre l’anar, el tornar i el ser-hi, simplement per fer esment de que avui és Sant Martí aquí a Sant Martí Xic. La Mònica ha quedat impregnada de la seva bellesa. S’ha endut les mides i el paisatge a casa i m’ha dit que el punt més alt de la volta de canó fa quasi 5m.

Record a Ramon Cirera

    


Ara que els Amics de Sant Martí Xic encetem els actes de l’Estiuet al voltant del dia de Sant Martí, aquest any per cert amb un cap i cua a totes bandes l’11 de l’11 de l’11, volem tenir unes paraules de record cap a  en Ramon Cirera, una persona que va encapçalar la restauració entre el 1983 i el 1985, sense escatimar esforços i restablir la imatge perduda al llarg de segles. Una idea que es duia al cap des els anys 60 amb els ARS, es va acabar realitzant amb la tenacitat d’en Ramon per dur-la a terme.

    En Ramon Cirera sempre ha sigut un home involucrat en la vida social i cultural de sant Hipòlit, ha col·laborat i participat activament en diverses entitats. Els Amics de Sant Martí Xic, li devem el mateix nom que ens reconeix com a grup, la il·lusió, la passió, l’empenta, l’amor que ha tingut fins a l’últim moment cap aquest indret històric del Voltreganès. Si avui Sant Martí Xic ha recuperat la imatge que li pertany és gràcies al seu entusiasme, al seu esforç, a la seva generositat i a la de la gent que li va fer costat.

   El grup de Poesia Sant Martí Xic, va néixer allà dalt l’any 1994 per anar llegir el Poema de Nadal a un pessebre de Ramon Cirera, casualment a conseqüència d’un altre pessebre que el Club Ciclista Voltregà havia dut a Sant Salvador, dos indrets íntimament lligats a en Ramón, i hem quedat units des de llavors a la poesia i a la màgia d’aquest indret.

    Al passat dia 28 d'octubre a l'acte de l’enterrament és va llegir el poema de Miquel Martí i Pol, "Caminant" que hi ha a Sant Martí Xic, en agraïment cap a aquesta gent i cap a aquesta il·lusió col·lectiva que va promoure la restauració.

Cartell Estiuet 2011

Caminada 2011

Pocs dies a l’any el temps convida a quedar-se al llit i a escoltar com cauen les gotes d’aigua darrera la finestra amb el cap endormiscat al coixí. Però l’espectacle que ens ofereix el temps ens el perdem darrera dels ulls clucs. A la Caminada de l’Estiuet d’aquest any s’ha pogut gaudir d’un espectacle de llum, colors i sensacions que no crec que els van venir haguessin canviat per l’escalfor del llit. A la foto hi ha caminants de menys deu anys i un de a prop de noranta que en són testimonis. 

Pocs dies a l’any el temps et convida a caminar per el paisatge humit de colors de tardor.

Cartell Caminada '11

la Caminada, Estiuet '11

Deu anys del GR·3, inaugurat l’1 d’abril del 2001, pel Grup de Senders de Voltregà, amb una caminada des del Santuari dels Munts fins a Sant Bartomeu del Grau. A la sortida es va donar el testimoni al Club Excursionista de Sant Quirze de Besora, que ha senyalitzat el tram fins al Castell de Milany. Els senders senyalitzats ens permeten endinsar-nos al territori amb seguretat, sense tenir-ne coneixement, aquest l’han trepitjat moltes botes excursionistes d’arreu del país des de llavors.

Aquesta caminada de l’Estiuet es farà dins un tros d’aquest tram per recordar aquest aniversari. La caminada comença i acaba dintre el sender de Voltregà, però, un cop passada la masia de Serratosa, ens desviarem, per tornar-hi més endavant, per anar a buscar el GR·3 i ens endinsarem a l’obaga de la serra de Sobremunt. A l’indret del racó de l’Abella, trobarem senyalitzat, al voltant de la font del Trèmol, un esplèndid recorregut botànic, que en té cura un aficionat a la natura. Ens enfilarem pel camí dels Matxos  per dessota can Quelet, on trobarem el GR·3 que ens portarà cap a Santa Llúcia. Tota l’obaga ens ofereix una exuberant vegetació que es mostra ara a la tardor amb tota la seva bellesa. L’esmorzar al cim ens permetrà gaudir del paisatge pels quatre costats i anar-lo assaborint mentre carenem fins a Sant Martí Xic, on el GR ens baixa fins a la riba del Sorreigs.

A la vora del camí trobem la font de la Casa Nova de Dalt, amb una alsina tombada ben bé al mig; deu fer una quarantena d’anys que va caure. S’ha fet grossa a sobre la bassa i s’ha convertit en una imatge de postal; no passa desapercebuda ara que un grup de voluntaris ha restaurat la deu de la font, el dipòsit i ha netejat l’entorn de vegetació. Les fonts sempre han sigut un lloc d’aturada a la vora del camí i molts camins es desviaven per passar per les fonts. Ara recuperem un lloc que ens convida a deixar la pressa que  tenim a tota hora.

Un cop siguem al davant de la casa seguirem el GR·3 que baixa per la canal de Queralt fins a Puigpelat. A la font ens tornarem a trobar amb els senyals del petit recorregut i els seguirem tots dos fins a trobar les aigües del Sorreigs. Allà canviarem de sender. Deixarem el GR i el PR C-49 i seguirem aigües avall per la ruta del Sorreigs, PR C-46, fins a Santa Cecília, on retrobarem de nou el sender de Voltregà, que ens durà a la Gleva i a Sant Hipòlit.

mapa caminada de l'Estiuet '11

a l'hora que el sol es pon

Degut al temps s'ha decidit fer el sopar concert, programat per avui dia 30 a la Pista Esportiva de Sant Hipòlit amb el mateix programa, però sense el sol que aquest dies ens fa figa.

Concert d'estiu

Aquest any hem introduït canvis en la programació d’estiu, s’ha deixat de fer l’aplec el primer diumenge de juliol i recuperem el sopar a l’hora que el sol es pon i el concert de nit. Us hi esperem!

Sant Pere i el gall

Enfilat a les roques per on es puja al castell des de la plaça de l’església de Sant Martí Xic, algú hi ha posat dues figures; per les inscripcions del  darrere i la data de dissabte de rams al ciment, hem interpretat que representen sant Pere i el gall, i que potser tenen alguna relació amb la Pasqua. Des de l’Associació estem intentant averiguar qui les hi ha posat per saber-ne el motiu i el significat. Si dintre d’un temps prudencial no en sabem res, les traurem.

10 anys de GR·3

L’1 d’abril de 2001, és va fer la caminada d’inauguració del tram de GR-3, de El santuari de els Munts a Sant Bartomeu del Grau, amb el títol de “A peu entre la Plana i el Lluçanès”. Per la ocasió també es va editar un pòster amb el mapa de l’itinerari que es va col·locar al collet de Sant Martí Xic, i un per a cadascun des ajuntaments del recorregut. El camí que transcórrer en bona part per la carena de la serra de Sobremunt eren carrerades de bestiar transhumant fent camí cap als prats de pastura del Pirineu a l’estiu. Hi ha documentats per exemple la bassa d’abeurada i la remòlta de Can Quelet, a prop de Santa Llúcia, i l’empriu de Els Munts en aquest tram. Ara els ramats han deixat de fer transhumància però ens ha deixat un llegat històric molt ric. Amb aquest tram de sender de gran recorregut és va assolir el primer projecte del Grup de Senders de Voltregà i l’inici també d’una de les tasques que va començar a reflectir-se en aquest mapa, la documentació dels topònims de lloc, que s’ha anat ampliant en cadascun dels itineraris i mapes que s’han editat. Amb aquest deu anys hem pogut comprovar que va valgut la pena l’esforç emprat perquè són molts els excursionistes que hi passen i que en gaudeixen. Val la pena tenir en compte quan hi caminem, que aquest camins, ara apartats de les noves vies de comunicació, han sigut durant segles les vies principals d’intercanvi comercial i cultural i que és un patrimoni més que cal preservar i conèixer.

Assemblea General de socis

convocatòria per el proper:

divendres, 11 de març de 2011
a les 9 del vespre
a l'Auditori de l'Ateneu

125 anys de Canigó

Aquest any es commemoren 125 anys de la primera edició de Canigó, de Jacint Verdaguer, on es conta la més bella de les gestes de la Reconquesta Catalana, Verdaguer ens trasllada a l’època dels primers comtes catalans, Guifré i Tallaferro, que foragiten als sarraïns de les nostres valls pirinenques. L’idil·li entre Gentil –fill de Tallaferro- i Flodeneu –reina de les fades-  desembocarà en desgràcia, la mort de Gentil però, quedarà sublimada en utilitzar-la per demostrar que les bases del nostre poble han estat l’espasa i la creu.

El poema comença quan Gentil entre a l’ermitatge de Sant Martí del Canigó i veient la imatge del sant demana que el facin cavaller com ell.

CANT I – L’APLEC

        Amb son germà, lo comte de Cerdanya,

        com àliga que a l’àliga acompanya,

davalla Tallaferro de Canigó un matí;

        ve amb son fill de caçar en la boscúria,

        quan al sentir-hi mística cantúria

se n’entra a l’ermitatge devot de sant Martí.

        Lo sant, des del cavall, vestit de malla,

        encès d’amor, d’un cop d’espasa talla,

per abrigar a un pobre, son ribetat mantell;

        Gentil, l’aligó tendre, sa armadura

        contempla, i, amb coratge que no dura:

-Mon pare- diu, -voldria ser cavaller com ell.

Sant Martí

A tot França i els seus entorns, sud d’Anglaterra, Alemanya, Luxemburg, Catalunya, tot el nord d’Espanya... hi ha dedicades milers d’esglésies a Sant Martí i són centenars els pobles que duen el nom, d’aquell seguidor de Jesús, Martí “el sant de la capa”.

Mentre es dirigia a la diòcesi de  Candes a pacificar el clergat dividit, fou sorprès per la mort. era el 8 de novembre de l’any 397. En el seu enterrament l’onze de novembre (dia que el calendari el venera), hi acudí una impressionant multitud de fidels, entre ells un gran nombre de monjos i monges, els testimonis diuen i podem imaginar-nos que en el seu funeral hi lluïa un sol brillant que escalfava aquell que essent catecumen s’havia despullat de la seva capa per poder abrigar un captaire. Per això, des de llavors, la tradició popular parla de “l’estiuet de sant Martí”: a l’entorn de l’onze de novembre, acabada la verema, quan es comença a veure el vi novell, s’apaivaga el fred i llueix el sol, com a prova d’agraïment al soldat Martí, el sant de la Capa.

Com a prova de la seva influència, la seva seu de Tours es convertí en lloc de pelegrinatge. Els reis francs conservaven com una relíquia insigne la capa que es deia era de sant Martí. El qui la custodiava era anomenat “capellanus” (del llatí “Capella” = capa, “capellanus” = aquell que te relació amb la capa); i el lloc on era guardada era la “capella”. Quin èxit assoliren aquestes paraules, que des de llavors, “capellà” és el nom més popular que es dóna al preveres cristians, i “capella” indica qualsevol esglesiola o lloc de culte.

Poesia a Calaf

El dia del reis convidats per Mn. Joan Sanglas, el grup de poesia vam anar a Calaf a fer el recital que preparem cada any per Sant Esteve a Sant Martí Xic. La lectura de els Onze Nadals i un Cap d’any de J. V. Foix vam fer-la al Casal de Calaf, un teatre molt conegut per la seva tradició en el muntatge dels Pastorets, que es representen tots els diumenges de gener.

Calaf conegut per el seu mercat, en altre temps un dels més importants de Catalunya. Calaf és un país de fred i de boira, i vet aquí, que, va explicar-nos La Imma, regidora de l’ajuntament, un dia sobrevingué una gebrada geladora tan forta que les paraules es glaçaven en sortí del llavis i no és podia escoltar el que es deia. Quan va sortir el sol i la temperatura va anar pujant, entre les paraules que es deien i les paraules que es desglaçaven en va resultar un guirigall tan fort, amb tanta confusió, que no hi havia manera d’entendre’s. D’aquí en bé la dita popular quan en un lloc hi ha massa xivarri de: “Sembla el mercat de Calaf” .

El recital que no és va escaure en dia de mercat, ni tampoc en un dia fred, esperem que poguéssim transmetre tota l’escalfor de les paraules de la poesia Nadalenca. La mateixa amb que ens vam sentir atesos. També, entre la conversa, la tertúlia i el petit recorregut històric per la plaça Gran, una plaça porxada típica dels mercats, l’església se Sant Jaume i la cripta de santa Calamanda patrona de Calaf, (5 de febrer) amb en Joan, en va sortir una història de Sant Martí que publicarem properament en el blog.

Grup de Poesia

 El grup de Poesia Sant Martí Xic, anirà a Calaf a fer el recital de J. V. Foix, Onze Nadals i un cap d’any, el dia 6 de gener del 2011, al Casal a les 6 de la tarda, i també el  dissabte dia 29 de gener a Gurb, a les 5 de la tarda a l’Esperança, edifici de l’ajuntament.