Aquest any Sant Martí s’ha escaigut amb una data de cap i cua, d’aquelles que l’atzar ens porta de tan en tan. Ha coincidit que hi he pujat amb la Mònica, una jove arquitecte de Rupit, que volia mesurar l’església per un treball sobre romànic. Mentre l’esperava gaudint d’una tarda d’Estiuet afalagadora ho he deixat escrit al llibre de Sant Martí, l’he retratat i ara ho penjo al bloc solament per acabat la impressió de la conversa que hem tingut entre l’anar, el tornar i el ser-hi, simplement per fer esment de que avui és Sant Martí aquí a Sant Martí Xic. La Mònica ha quedat impregnada de la seva bellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada