Aquest any es commemoren 125 anys de la primera edició de Canigó, de Jacint Verdaguer, on es conta la més bella de les gestes de la Reconquesta Catalana, Verdaguer ens trasllada a l’època dels primers comtes catalans, Guifré i Tallaferro, que foragiten als sarraïns de les nostres valls pirinenques. L’idil·li entre Gentil –fill de Tallaferro- i Flodeneu –reina de les fades- desembocarà en desgràcia, la mort de Gentil però, quedarà sublimada en utilitzar-la per demostrar que les bases del nostre poble han estat l’espasa i la creu.
El poema comença quan Gentil entre a l’ermitatge de Sant Martí del Canigó i veient la imatge del sant demana que el facin cavaller com ell.
CANT I – L’APLEC
Amb son germà, lo comte de Cerdanya,
com àliga que a l’àliga acompanya,
davalla Tallaferro de Canigó un matí;
ve amb son fill de caçar en la boscúria,
quan al sentir-hi mística cantúria
se n’entra a l’ermitatge devot de sant Martí.
Lo sant, des del cavall, vestit de malla,
encès d’amor, d’un cop d’espasa talla,
per abrigar a un pobre, son ribetat mantell;
Gentil, l’aligó tendre, sa armadura
contempla, i, amb coratge que no dura:
-Mon pare- diu, -voldria ser cavaller com ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada