Grup de Sant Esteve

Aquest any el Grup de Poesia Sant Martí Xic, hem escollit per llegir: dones poeta. La Mireia ha posat veu a la Maria Font; La Carme, a la Maria Àngels Anglada; la Montserrat, a la Pilar Cabot; la Magda, a la Sílvia Bel; en Gabriel, a la M. Mercè Marçal; i en Joan ha començat i tancat el recital amb Nadales de Miquel Martí i Pol.

Acompanyats per la música i les cançons de la Lali i en Rai, i en Ferràn al teclat.

Recordant a la Maria Font, de Torelló que ha mort aquest any hem llegit la Nadala que va escriure per un pessebre que van dur l'any 2000 i que va ser l'espurna que va encendre la tradició dels Pessebres de Sant Martí Xic.

La llum del món

La llum del món l’encén aquest infant
que neix cada any a dintre el pessebre
i que ens va repetint cada desembre,
que compartim la llar, el pa, la sal
i la capa, talment ho féu el sant
que presideix l’altar d’aquesta ermita.
La història fa molts anys que fou escrita
reflectint el bon cor de sant Martí.
Història o simplement llegenda?
Tant se val: que aquest Betlem que avui portem aquí
sigui un símbol també d’aquesta gesta.

Recital de Sant Esteve 2015

Pessebre del cegarriguenc

El dia de Santa Llúcia un grup del Centre Excursionista de la Garriga va posar el seu pessebre a Sant Martí Xic, es podrà veure fins per la Candelera i signar a la llibreta de visites que porta en un calaixet al dessota.

Des de l'Associació d'Amics de Sant Martí Xic els en donem les gràcies.

Nadal a París

Fa molts segles que és vell el món,

que les ombres volen domar

la terra, que parlem de pau

tot fent la guerra, que volem

bé i fem mal, que ens barallem

amb paraules ràncies en lloc

de recitar els mots dels poetes,

que dubto si cal apel·lar a

l’esperit del Nadal, del Pessebre,

per condemnar els fets, a París,

la nit del 13 de novembre.

És prima, molt prima la capa

que cobreix allò que no es veu

o que mai no deixem veure ni

mirar i tothom endevina.

No defallim, i a les clarors

de l’alba alcem pensaments

junts: dessota el cel de París,

sobre tants camins a l’exili,

als estels d’aquest Mare Nostrum

que emmiralla tants patiments

des de Marràqueix a Bagdad,

amb renovades esperances

per aquest jo que reneix de si

mateix, del rovell i del caos,

fent sorgir la humanitat.

Gabriel Salvans

Pessebre-2015

La Carme Castells, ha construït el pessebre amb peces de ferro recollides a l'antic taller del seu pare, el manyà, en record seu ha entrat al paradís dels records, quan de qualsevulla peça en feia una princesa, la blancaneus, en pinotxo o en Piterpan. Amb els anys se'ns fan més vius els records de la infància. 

Aquest any els compartirem amb la Carme, cada vegada que ens mirem el seu pessebre.

l'Estiuet - 15

10 anys del Sender d'Orís

10 anys del Sender d'Orìs

Deu anys han passat de la inauguració del Sender d’Orís al collet de Bellforn, on s’hi va ubicar una placa, suspesa en un cercle de ferro al voltant d’un còdol, en record de Ramon Vinyeta de Torelló, mort aquell mateix any. Ramon Vinyeta, excursionista, fotògraf i escriptor, va dedicar bona part de la seva vida a descobrir i estudiar el territori. Un dels primers llibrets que va editar va ser precisament el d’ Orís. Des de l’ermita més petita aïllada dalt la carena fins el pont de pedra amagat al fons del congost més feréstec, Vinyeta ressenyava cadascun dels valors patrimonials disseminats aquí i allà, molt principalment de la seva plana d’on va deixar una gran quantitat de publicacions que encara fa goig de llegir i mirar.

Vinyeta era d’una generació d’excursionistes que es prenien molt seriosament aquesta activitat, i ell a més, va combinar la seva passió per la muntanya amb la divulgació dels coneixements, de tot allò que mica en mica anava descobrint. Va ser un pioner en la publicació de guies per a la promoció cultural.

De ben jove mantenia la il·lusió per el muntanyisme i el dibuix, les seves publicacions son plenes cases, ermites, muntanyes, mapes... que dibuixava per tenir documentat el moment i les característiques dels llocs que visitava, quan els seus pares li van regalar una màquina de fotografiar és va complementar una unió inseparable, perfecte, la fotografia i l’excursionisme.

Quan trepitgeu els camins d’aquest sender recordeu què en deia ell, descrivint aquest territori, en l’inici de la publicació anomenada “Orís”:

“El llogueret d’Orís, situat a una altitud de 703 m., en el llom d’un dels carenars despresos del massís dels Munts, és a l’extrem nord de la Comarca d’Osona. Li serveixen de capçalera la pròpia fortalesa roquera, el Puig Colomer i el puig Veulo, els quals, abruptes i descarnats, donen una singular característica al paisatge. La típica silueta del castell d’Orís és un dels elements més genuïns d’aquest racó de la Plana.

El castell i l’església, malmès l’un i renovada l’altra, evoquen la primitiva organització feudal del comptat d’Osona. Les demarcacions d’Orís i Torelló, una a cada banda del Ter, cloïen la comarca osonenca per la banda de tramuntana i es trobaven repartides en diferents parròquies, que han estat l’origen dels moderns municipis i centres de poblament de tradició històrica.

Hi ha notícia de l’existència del castell des de l’any 914. Primitivament sota el domini immediat de la casa comtal de Barcelona, que el tenien encomanat a Vicaris o veguers, entre el que es coneix Gomfred d’Orís, el 995. Des del 1014 es perfila la família d’Elderic d’Orís; el seu fill, Amat Elderic, serà magnat de la casa comtal de Barcelona i primer senescal conegut de Catalunya.”

Mapa recorregut

Caminada de l'Estiuet-2015