Castell d’Orís
Ubicar el castell d’Orís
dins el paisatge és fàcil per a quasi tothom que viu i camina per la Plana,
perquè d’una manera clara i característica es distingeix dins el camp visual.
Des de fa temps el castell és un indret amb un cert aire màgic, que atreu
excursionistes i curiosos per tal d’admirar-ne les ruïnes i gaudir de la
panoràmica que és té d’Osona, des d’allí estant. A partir de la segona
carlinada (1846-1849) el castell va anar caient en desús, desemparat de
qualsevol inversió de part del senyor d’Orís; les edificacions es van anar
degradant i colgant progressivament sota la runa.
Segons una llegenda popular,
l’origen del castell es remunta a una data molt reculada, en la qual s’explica
que s’hi va estar sant Jaume quan es dedicava a la prèdica per aquestes
contrades. D’aquest fet, en serien, presumibles testimonis, els fòssils amb
forma de petxina que es poden trobar pels voltants del castell; curiosament, la
petxina és l’emblema de l’escut d’armes de la família Orís.
El que sabem del cert és que
el castell d’Orís apareix documentat l’any 914 i que la seva fundació es podria
relacionar amb la reorganització territorial d’Osona, portada a terme per
Guifré el Pilós durant la dècada del 880. Així el castell va esdevenir una de
les places fortes més importants de la contrada, el punt de control tant de la
plana de Vic, com del curs mitjà del riu Ter i de pas cap als Pirineus.
Per tal d’aturar el procés
de degradació del monument històric, el 1999, l’Ajuntament d’Orís va iniciar
gestions amb la Diputació de Barcelona, que van permetre fer una neteja i arranjament
del recinte, per poder fer una recerca arqueològica, que va posar al descobert
el perímetre de l’estructura un cop reforçades les runes. Del resultat d’aquestes troballes, n’ha
quedat també l’edició d’un llibre: El
castell d’Orís, aproximació històrica.
La caminada d’enguany
comença al nucli de Vinyoles, de les Masies de Voltregà. No fa gaires anys la
toponímia encara reflectia aquest nucli com a Vinyoles d’Orís, per fer referencia
a la vinculació durant segles amb el castell. Un cop passat el castell, ens
endinsarem per un seguit de turons i carenes típics de l’orografia peculiar
d’aquest territori. En arribar a l’obaga de Vilanova, el camí puja cap a Sant
Salvador des d’on començarem el camí de tornada pel camí assolellat de Salta
Joana, que passa a prop de dos indrets característics d’Orís, la font de les
Donzelles i les balmes de Serinyà.
El camí, tant d’anada com de
tornada, ens anirà donant perspectives i diferents punts de vista d’aquest
penyal característic del castell d’Orís, que forma part de la història d’aquest
darrer mil·lenni que se’ns va allunyant
de mica en mica.
