dilluns, 16 de desembre del 2013

20è recital de poesia de Nadal


Amb una lluçanesa freda com un dimoni vàrem començar aquests recitals de poesia, amb el Poema de Nadal d’en Sagarra. La boira ens devia tocar a fons i també la poesia perquè, any rere any, Sant Martí Xic i les veus dels poetes ens criden a tornar i a llegir els seus textos.

Aquest any amb motiu del centenari de, naixement d’Espriu i en el desè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol, hem preparat el recital amb una selecció de poemes seus, que de ben segur impregnaran una vegada més de poesia aquestes parets mil·lenàries.


Desig de Nadal


Cadascú té el seu desig íntim, personal, col·lectiu, familiar, professional, de país... escriure’l es la millor manera de fer caminar el desig cap a la realitat. Aquests dies de Nadal són dies propicis a fer volar els desigs al pensament. Vine a fer volar el que et cou a dins i fes que volin els teus desigs al cel de Sant Martí Xic, que els acull sota el cel més blau a les branques d’una olivera.

Trobaràs al costat del camí el pessebre, una tradició ancestral lligada al solstici d’estiu, molt lligada a la terra, per demanar la fertilitat dels camps, del bestiar, de la tribu... que amb el sol del nou any que ara s’allarga vinguin temps favorables a tots.


dilluns, 9 de desembre del 2013

Pessebre 2013


Un petit esvoranc en el tron d’una alzina ha inspirat el pessebre que Ramon Trabal ha fet a Sant Martí Xic, amb una plataforma suspesa al voltant del seu tronc. Des del passat dia 6 es pot veure al costat del camí que duu a l’església, i romandrà allí, arraulit sota les seves branques fins per la candelera. 




Alzina

Despert en la nit dels estels contemplo
el misteri renovat en el temps,
en quatre figures de fang, suspeses
voltejant el tronc d’una vella alzina,
recordant-me un naixement.

Ara els pastors hem canviat la samarra
de pell de xai per nous teixits, que aturen
el fred; la claror de l’estrella per
la pantalla de l’iPhone 5, i
nits al ras per un sofà confortable,
però de Sant Martí Xic a Istanbul sura
el prodigi que davant de l’amor
i la paraula s’agermana els homes,
si ets capaç d’entendre’t a la subtil
llum d’un pessebre.


Gabriel Salvans
1/12/2013

dijous, 5 de desembre del 2013

Miquel Martí i Pol, deu anys sense tu


L’Elionor

L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l'Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".

In memoriam 2013

En el desè aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol, hem convidat a Ricard Torrents per recordar-lo. En Ricard i en Miquel es van conèixer el 1951 quan en Ricard era un adolescent de 13 o 14  anys i en Miquel ja era tot un home. La seva relació va començar perquè en Ricard tenia interès per la narrativa i en Miquel tenia una amplia biblioteca de narracions.

La relació dels dos s’ha mantingut durant els anys i han col·laborat junts en diverses activitats al llarg del temps. En Ricard ha editat i també escrit sobre en Miquel, Amb els ull oberts, és una antologia poètica de Miquel Martí i Pol a cura d’ell i també té un estudi sobre el poemari Estimada Marta. En Ricard ha fer un elogi del poemari la Fàbrica, si amb El Poble en Miquel fa una afirmació del poble, de la gent, ara ho farà del seu espai i del lloc de treball. No inventa; poetitza el que coneix, és a dir, les marques i influències del procés d’industrialització a la Catalunya interior.
En Ricard diu que encara que en Miquel no ha escrit elegies, la seva poesia és elegíaca i per ell un dels seus millors poemes, és precisament de La fàbrica: L’Elionor. En Ricard al llarg de la seva exposició ha llegit aquest poema entre d’altres i també a convidat al públic a llegir-ne.

diumenge, 17 de novembre del 2013

Sant Martí 2013



Amb un ambient frescot l’Escola de Música de Sant Hipòlit ens ha ofert el concert d’aquest any, després d’un Estiu que sembla que es resisteix a marxar, avui ens ha ensenyat una mica els ulls aquest hivern que se’ns acosta passet a passet. Amb aquestes notes musicals doncs celebrem Sant Martí, una bona manera d’acomiadar l’estiu i obrir les portes al fred, a les boires, a les gelades, a les vetllades a la vora del foc, també, amb els records ben presents.





A la missa, aquest any ha tornat a coincidir amb canvi de mossèn, en Paul Babidanga, hem recordat que les estovalles que fem servir a l’altar les va cedir la Maria Bufies, de cal Cisteller, que el dia abans de Tots Sants va morir a l’edat de 92 anys. Amb aquesta petita penyora la tindrem present aquí dalt a Sant Martí Xic.

l'Ikebana

L’Assumpta Arimany, en el primer acte de l'Estiuet d'enguany ens ha introduït en aquest art mil·lenari de la cultura japonesa, com la cal·ligrafia, la cerimònia del te o la poesia Haikú, on a partir de flors i elements naturals és va construint un ram. Més que una composició decorativa és un propòsit estètic, on s’utilitza la meditació connectada amb el flux de les estacions i els cicles de la vida. El fet que les obres siguin efímeres, les converteix en un acte de reflexió sobre el pas del temps.

No és simplement el fet de posar flors en un recipient, és un art disciplinat on la naturalesa i l’home s’uneixen. Com ens ho ha definit l’Assumpta, és saber traslladar un trosset de natura a casa en cada moment.




Les flors de pruna
no han caigut encara.
Però a la bassa
ja se’n percep la imatge
a l’aigua reflectida



De Ki Tsuraguki

dimarts, 22 d’octubre del 2013

Cartell Caminada de l'Estiuet 2013


L'entorn de la caminada

Castell d’Orís

Ubicar el castell d’Orís dins el paisatge és fàcil per a quasi tothom que viu i camina per la Plana, perquè d’una manera clara i característica es distingeix dins el camp visual. Des de fa temps el castell és un indret amb un cert aire màgic, que atreu excursionistes i curiosos per tal d’admirar-ne les ruïnes i gaudir de la panoràmica que és té d’Osona, des d’allí estant. A partir de la segona carlinada (1846-1849) el castell va anar caient en desús, desemparat de qualsevol inversió de part del senyor d’Orís; les edificacions es van anar degradant i colgant progressivament sota la runa.
Segons una llegenda popular, l’origen del castell es remunta a una data molt reculada, en la qual s’explica que s’hi va estar sant Jaume quan es dedicava a la prèdica per aquestes contrades. D’aquest fet, en serien, presumibles testimonis, els fòssils amb forma de petxina que es poden trobar pels voltants del castell; curiosament, la petxina és l’emblema de l’escut d’armes de la família Orís.
El que sabem del cert és que el castell d’Orís apareix documentat l’any 914 i que la seva fundació es podria relacionar amb la reorganització territorial d’Osona, portada a terme per Guifré el Pilós durant la dècada del 880. Així el castell va esdevenir una de les places fortes més importants de la contrada, el punt de control tant de la plana de Vic, com del curs mitjà del riu Ter i de pas cap als Pirineus.
Per tal d’aturar el procés de degradació del monument històric, el 1999, l’Ajuntament d’Orís va iniciar gestions amb la Diputació de Barcelona, que van permetre fer una neteja i arranjament del recinte, per poder fer una recerca arqueològica, que va posar al descobert el perímetre de l’estructura un cop reforçades les runes. Del resultat d’aquestes troballes, n’ha quedat també l’edició d’un llibre: El castell d’Orís, aproximació històrica.
La caminada d’enguany comença al nucli de Vinyoles, de les Masies de Voltregà. No fa gaires anys la toponímia encara reflectia aquest nucli com a Vinyoles d’Orís, per fer referencia a la vinculació durant segles amb el castell. Un cop passat el castell, ens endinsarem per un seguit de turons i carenes típics de l’orografia peculiar d’aquest territori. En arribar a l’obaga de Vilanova, el camí puja cap a Sant Salvador des d’on començarem el camí de tornada pel camí assolellat de Salta Joana, que passa a prop de dos indrets característics d’Orís, la font de les Donzelles i les balmes de Serinyà.
El camí, tant d’anada com de tornada, ens anirà donant perspectives i diferents punts de vista d’aquest penyal característic del castell d’Orís, que forma part de la història d’aquest darrer  mil·lenni que se’ns va allunyant de mica en mica.


Recorregut caminada Estiuet-13


dimarts, 30 de juliol del 2013

Sender - paisatge - banc


A la font de Puig-pelat hem restaurat el rètol del Sender de Voltregà, que duu el seu nom. Ara farà deu anys que els Amics de Sant Martí Xic vàrem restaurar-la reconduint  la deu al dipòsit i adequant l’entorn. Un estiu per cert molt calorós i sec ben diferent del d’aquest any. L’aigua de les fonts sempre han sigut un lloc d’acollida pels caminants i els camins també ha fet sempre per manera d’acostar-si.



A Sant Martí Xic, aquest dies hi hem col·locat un banc que convida a seure al costat del sender i a mirar el paisatge. Està encarat de cara als cingles de la Pastera del Pou, un marc prou agraït per seure amb el Cabreres, les Guilleries i el Montseny de rerefons.

dilluns, 22 de juliol del 2013

Món Porrera


El dissabte dia 20 de Juliol es va presentar a Porrera, la Ruta Món Porrera, una iniciativa basada en la música i les lletres de l’àlbum Món Porrera de Lluís Llach i Miquel Martí i Pol, impulsada per les cases de turisme rural i l’ajuntament de Porrera, un recorregut per diversos indrets d’aquesta localitat del Priorat que te com a fil conductor aquest àlbum. Un treball que va ser creat em aquest localitat i que ara amb motiu del desè aniversari de la mort del poeta s’ha volgut impulsar en record seu aquest itinerari històric per diferents indrets de Porrera.





El grup de Poesia Sant Martí Xic va ser convidat a recitar en aquest acte d’inauguració juntament amb Montserrat Sants, vídua del poeta, i Montserrat Tura, amiga personal, en l’acte a més d’altres poemes es van recitar textos d’aquest àlbum, com cafè antic, que actualment està gravat a les parets del cafè.

El cafè antic

Al Cafè Antic quan la cervesa
desvetlla somnis pels senzills
pugem les vinyes amb les estrelles
i fem l’amor als déus humils.

dijous, 18 de juliol del 2013

Sonets, 100 sonets sol solet



Gabriel Salvans va voler presentar el seu llibre de poemes: Sonets, 100 sonets sol solet a Sant Martí Xic, i va fer-ho aprofitant el marc del sopar-concert que aquest any és va escaure el dia de santa Sara, per nombrar el santoral tal com ho fa ell per datar els sonets. Un llibre que va acabar un dia de sant Jordi a Sant Martí Xic, amb 100 roses a la sortida del sol, com a símbol dels 100 topònims que ha recorregut per escriure'l, una causa més per voler-li presentar. Unes quantes gotes de pluja i la gent escoltant sota el paraigües, varen posar el glamur necessari a aquesta vetllada poètica, que va anar a cura de Biel Barnils. L’acte va acabar amb un vol d’avions de paper carregats de poesia i una lectura dels sonets a cau d’orella, mentre menjàvem un bon pernil amb pa amb tomàquet.

diumenge, 7 de juliol del 2013

a l'hora que el sol pon...


Aquest any hem decidit canviar l’estil del sopar i es farà un pa amb tomàquet amb pernil ibèric que es tallarà allà mateix. Ja que demanem la independència com a país comencem també per potenciar les nostres tradicions, que allà on hi hagi un bon pa amb tomàquet no hi demanem gaire res més.




Aquest any l’acte començarà amb la presentació d’un llibre de poesia de Gabriel Salvans, Sonets, 100 sonets sol solet, a cura de Biel Barnils. Durant l’estona del sopar tots dos tindran cura de fer volar poesia i en llegiran a cau d’orella mentre es pon el sol rere el forcat del Pedraforca. Una nit d’estiu amb  música, poesia i pa amb tomàquet, que més podem desitjar, sinó que el temps ens acompanyi.

divendres, 28 de juny del 2013

Els Tranquils

El SOPAR-CONCERT d’aquest any, el proper dissabte, 13 de juliol, serà amenitzat per el trio vocal masculí Els Tranquils, especialitzats en cançó popular i tradicional catalana, cançons de taverna plenes de lletres picants i divertides, i balades líriques per refrescar una nit d’estiu.


Un grup Osonenc format el 1998, que ha participat en els principals festivals de música tradicional dels països catalans, amb molt d’èxit.

diumenge, 23 de juny del 2013

Solstici d'estiu 2013



TARDA DE PLUJA

Un passeig pel bosc

Un aire de pluja respira
el paisatge a totes bandes;
una llum tamisada pel gruix
dels núvols allibera tons,
fa més intens el verd dels camps
més groc el groc de la ginesta
i dels botons de Sant Joan,
abans de quedar presoners
de la blavosa grisor d’una
cortina d’aigua que ha sorgit
sobtadament Sorreigs amunt
fins a amarar-ho tot amb una
immediatesa absorbent.
Llum, colors, conversa, silenci.


Gabriel Salvans

22/06/2013

dimarts, 18 de juny del 2013

Un passeig pel bosc (teatre)

Divendres, 21 de juny de 2013

Coincidint amb el solstici d’estiu el Grup de Teatre Sant Hipòlit posarà en escena a Sant Martí Xic, l’obra Un passeig pel bosc, això serà a sol post pel forcat del Pedraforca i l’escenari serà al voltant de la olivera. El banc que es farà servir per l’obra quedarà en un lloc per decidir, en els plans del voltant de l’església.



Lee Blessing, 1949, autor nord-americà, va escriure aquesta obra a partir d’una situació real: la guerra freda. En aquest temps es feren a Ginebra unes tenses i llarguíssimes converses sobre desarmament nuclear entre delegacions sovieticoamericanes. Premi a la millor obra nova de l’Associació de Crítics de Teatre Americà, de l’any 1988. Ha estat representada des de llavors en teatres dels EUA i de l’URSS i en molts països d’arreu del món.

Dos diplomàtics, Andrei Botvinnik i John Honeyman, traslladen momentàniament, i representades dins les quatre estacions de l’any, les seves inquietuds, els seus pensaments i les seves idees, tant polítiques com personals, al voltant d’un passeig pel bosc. Allà, allunyats de la tensió de la taula de negociacions, intenten influir-se mútuament sobre les qüestions que cadascun considera més importants, sense poder alliberar-se del llast que representen i els arrossega, sotmesos com estan a ser actors secundaris de dues superpotències literalment oposades, el capitalisme i el comunisme. Intenten defensar un acord que legitimi els dos bàndols, somiant això sí: “Si el món fos un bosc suís.”

diumenge, 26 de maig del 2013

Herbari de Sant Martí Xic

Farigola, espígol, romaní, botons de Sant Joan, pericó, herba fetgera... i molts més que hem descobert de nou o recordat en les dues sortides que hem fet amb en Josep M Bonet pels voltants de Sant Martí Xic per veure’n el seu herbari.

Caminar sense presses i descobrir encuriosits les plantes que trepitgem habitualment sense mirar, la gran quantitat de plantes que han servit des de temps ancestrals per guarir els nostres mals i que en els darrers temps hem canviat l’hàbit de fer-les servir per la comoditat d’una pastilla que esperem miraculosa, a canvi de perdre’ns un món i una riquesa que ens envolta al costat mateix de casa i que sols de gaudir-ne un breu instant amb els sentits desperts ja és una infusió prou desestressant.


També per escoltar les sensacions que ha deixat escrites diversos poetes en els seus versos com els de la Maria Mercè Marçal de l’olivera:

Ai, amor, si vols passar
per dessota l’oliver,
que la lluna juga a cuit
sobre l’herba del terrer.

Per dessota l’olivar,
amor sí que hi passaré,
plenes d’olives i amor
ai!, les butxaques del vent!

O Jacint Verdaguer dels botons de Sant Joan (Espernallac):

Si així nascut lliures haguéssem
i aletejar com ells poguéssem,
que dolç fora lo viure pels enamoradets!
Com volaríem per aquestes
valls d’espernalles i ginestes!
Que ens en faríem, ai!, de festes!
Que te’n daria, Jordi, de dolços petonets!

dijous, 16 de maig del 2013

Camins de flors



Amb el nom de “Camins de Flors” volem fer una activitat de primavera, un passeig d’unes tres hores amb inici i final a Sant Martí Xic, guiat per en Josep M. Bonet, botànic, que ens farà conèixer el noms i les propietats de les plantes que ens anem trobant. Serà el dissabte 25 de maig i començarà al voltant de les 9 del matí. El grup serà reduït, per això caldrà inscriure’s abans per telèfon al 93 857 0427, personalment a l’estanc de la Gleva, o per correu electrònic santmartixic@gmail.com