Quan era soldat de cavall, sant Martí vingué a Catalunya una tardorada molt crua i gelada. va allotjar-se a una casa de pagès dels afores de Barcelona, on fou molt ben rebut i dignament tractat. L'amo de la casa va queixar-se de les fredorades primerenques, que, a causa de matar els esplets, produïen la pèrdua de les collites i la ruïna de la pagesia, i eren, per tant, causa de les fams i de la misèria que patia el món. Aquell home va parlar en un to tan convincent i tan planyívol, que va commoure el sant, el qual es féu el propòsit de posar remei a aquella desventura i, en conseqüència, va fer després de les primeres fredorades, pels voltants del temps de la seva festa, la temperatura s'endolcís una mica i els esplets fossin més forts per a resistir les gelades i fredors de la hivernada. Aquest temps de bonança que, després dels primers freds, ha fet sempre més d'ençà d'aleshores, per tal d'afavorir la pagesia, és conegut per l'estiuet de Sant Martí , perquè és obra d'aquest sant i perquè es produeix pels vols de la seva festa.
Afegeix la llegenda que, amb el temps, la casa de pagès on va sojornar Sant Martí fou convertida en una església, que és la parròquia de Sant Martí de Provençals (coneguda per Sant Martí vell), església que donà nom al nucli de població anomenat així en record del pas del sant per aquell paratge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada