la caminada

Cada any procurem fer la caminada de l’Estiuet per camins diferents, per tal de veure el paisatge des d’altres perspectives i donar a conèixer possibilitats diverses de caminar pel nostre territori. L’any 2005, amb la inauguració del sender d’Orís, el PR C-54, vam fer el recorregut tal com es descriu la ruta en el llibret. Aquest any farem aquest sender en sentit invers. El mateix camí, en una direcció o en una altra, agafa perspectives ben diferents i dóna també una altra visió del paisatge i de la distància.

El recorregut comença a les Masies de Voltregà (Vinyoles), en direcció a Sant Miquel d’Ordeig. A Can Corominetes ens enfilem fins a la carena del Morro de Bou, Puigdemalla i Puigmeló, que ens ofereix unes bones vistes tant en direcció a Vinyoles i a Orís, com en direcció al punt més elevat del sender, les cingleres de Sant Salvador. A l’obaga de Vilanova, on hi ha l’encreuament de camins del sender, es podrà escollir entre fer tot el sender o bé escurçar el recorregut.

Després de l’obaga de Vilanova el camí s’endinsa en una de les raconades més característiques de la riera de Talamanca, la font de les Donzelles, un racó enclotat a les cingleres enmig d’una densa vegetació, origen de llegendes populars vinculades amb les dones d’aigua. Vorejant les cingleres de Sant Salvador, trobarem vestigis d’un forn de calç i restes d’habitatge a les balmes de Serinyà. Podem imaginar-nos a les cingleres, els caçadors de mel, que s’hi penjaven amb cordes per anar a buscar els ruscos. Anirem guanyant el desnivell del cingle pel camí de Salta Joana fins a l’indret de la font de les Donzelles, on farem una giragonsa i, vorejant els cingles per sobre, ens enfilarem fins a la capella de Sant Salvador de Bellver, 942 m, coneguda amb el nom del puig on està ubicada. Fregava els termes dels castells de Lluçà i d’Orís. Al segle XII, va esdevenir un monestir regit per la regla de Sant Agustí.

Tornem cap a Vinyoles, pel castell d’Orís, amb la seva posició estratègica inconfusible, que emmarca l’entrada a la Plana pel cantó nord. Arribarem a l’església romànica de Vinyoles, primer destí de Jacint Verdaguer com a capellà i final de trajecte, on podrem veure el llorer que va plantar a l’hort de la rectoria, del qual s’han trasplantat esqueixos arreu del món. Aquest any s’ha celebrat el 125è aniversari de les excursions que va fer Verdaguer pels Pirineus, per tal de documentar-se per escriure Canigó.