21è recital de poesia, Sant Esteve-2014

Nadal a Sant Martí Xic

A les 12:00 i amb  aquest poema de Vinyoli comencerà el tradicional recital de Sant Esteve, enguany.

Pessebre-2014

Joan Salvans, en Salero, és qui ha pres el compromís de muntar el pessebre d'aquest any a Sant Martí Xic, ho ha fet dins d'una vella sabata de cuiro, de les que embutllofaven els peus en totes les caminades. Ara les ha obert i les ha deixat sobre un roc del camí que voreja el turó del castell vestides amb quatre figures que fan camí cap a Betlem.

SABATA

He pujat a cims, caminat

per les valls, m’ha cobert la

pols del camí i la mullena

de la rosada; m’he cansat,

he compartit el dolor, i

també la joia i l’alegria;

he mirat al cel i a la terra.

Em sento proper d’aquest lloc

on visc, de les alzines, roures,

faigs; m’he abraçat a pins, pollancres...

He seguit el cant d’alguna òliba,

de la mallerenga, el vol

de les orenetes... Amb sol,

boira i pluja he vorejat

per camps de blat o xeixa, marges

masies i ramats; m’he aturat

a fonts, rieres i carenes,

m´ha corprès un rovelló i

alguna llenega, i encara

estic admirat del que he vist,

sentit i tocat, i somric

de tant, ara, sobre aquest roc

a la llum de Sant Martí Xic,

que he calçat per a tu, un pessebre.

  

Gabriel Salvans

Socis honoraris

L’estiuet de Sant Martí es un fenomen meteorològic que es produeix amb irregularitat, i que no respon a regles fixes, hi ha anys d’estiuet i anys que l’estiuet és una pura il·lusió de l’esperit.

Fa anys que vàrem agafar el nom de l’estiuet per organitzar una sèrie d’actes al seu voltant, intentant promoure que la il·lusió de l’esperit, no sigui, un pur fenomen de la meteorologia sinó una constatació de la nostra realitat.

Aquest any, fa deu anys de la inauguració d’aquesta taula d’orientació, taula que es va promoure solidàriament, per tenir present la il·lusió, l’esforç i la tenacitat que tantíssima gent ha posat en aquest lloc, i perquè Sant Martí Xic i el castell de Voltregà, sigui present en la memòria de tots.

Avui tornem al voltant d’aquesta taula per lliurar la carta de reconeixement a uns socis que han contribuït a fer-ho possible. L’Associació d’Amics de Sant Martí Xic, va decidir quan es va ubicar aquesta taula en aquest lloc, d’acreditar com a soci honorari,  a aquells socis que hagin complert els vuitanta anys. Les entitats són vives gràcies a les persones, i per tant les entitats hem reconèixer, agrair, i posar en valor a aquesta gent que ha fet, que fa possible que una il·lusió col·lectiva és faci realitat.

Aquests dies s’ha fet ben palès la força i la empenta que té la societat civil quan s’ho proposa. Un poble és valent quan uneix els seus esforços, i la feina més ben pagada és la que no es pot pagar amb diners.

Podria dir, perquè ho tinc a la memòria ara mateix, moltes coses de cadascun dels que des d’avui sou socis honoraris de Sant Martí Xic, però cadascú de vosaltres teniu present, de ben segur, un grapat d’anècdotes i de records per compartir amb tots nosaltres. Jo avui en nom de l’entitat us vull donar les gràcies per tots els records que heu dipositat en aquest lloc, i que aquest entorn us portarà per sempre més a dins el cor, que la vostra petjada restarà impresa com en el full d’un llibre, a la terra de Sant Martí Xic. Hem emmirallar-nos amb les nostres arrels per veure-hi futurs plens d’esperança.

Dues paraules per acabar, els amics de Sant Martí Xic vénen de molt lluny, ha set llarg el camí per arribar fins aquí, no cal dir que per ser-ne amic no cal ser-ne soci. Però la unió fa la força i les entitats, no solament la nostra, cal nodrir-les de gent, i de gent jove. Per això aprofito per convidar a fer-vos socis, a afegir el vostre nom a la història de Sant Martí Xic.

Ara una colla de joves farà entrega de la placa i el títol que acredita com a soci honorífic de Sant Martí Xic, vull excusar la presència de la Sara Cots, que per una coincidència de dates no ha pogut ser entre nosaltres.

I ho faran a:

Aurèlia Carol, Pere Ayats, Josep Hom i a Teresa Campdelacreu.

Tot seguit els alumnes de l’escola de música de Sant Hipòlit ens oferiran el concert, i acabo, amb una frase de Miquel Martí i Pol

“No es construeix cap present sense angoixa, ni cap futur sense fatiga.”

Sant Martí Xic

Diumenge, 16 de novembre celebrem Sant Martí, embolicat de solidaritat, amb el país, amb la gent, amb les nostres tradicions i la nostra cultura. Un estat que dóna al qui més té i encara en fa mofa no és digne de l'esperit de Sant Martí.

Socis Honoraris / 10è aniversari taula orientació

l'Estiuet -14

inscripcions caminada

Per pre-inscriure't a la caminada ho pots fer a través del c/c, veuràs tota la informació al cartell.
clica'l i és farà gran.

Caminada de l'Estiuet-14

l'entorn de la caminada

Castell de Voltregà

Tornem a organitzar la caminada a l’entorn del Castell de Voltregà, aquest any seguint la descripció del sender. Des de que el sender es va inaugurar hem comprovat que la senyalització de senders és una bona eina per seguir camins i també per mantenir-los.

El Sender de Voltregà està situat a ponent de la Plana de Vic i és un dels llocs més atractius per contemplar-la, una balconada ben ubicada on podem observar detingudament tots i cadascun del pobles que l’han anat configurant al llarg dels temps. El paisatge, les carenes que envolten la Plana des de Milany fins el Montseny, és presenten davant dels ulls amb tota la seva esplendor. Veiem fondre’s Congost avall, les Cingleres que emmarquen el ponent, fins a perdre-les rere el castell de Centelles.

El Ter que tomba el seu curs cap a llevant, ben bé als peus del Santuari de la Gleva, ens mostra els meandres que el van escorrent lentament entre les Guilleries, per la vall de Sau i de Susqueda, cap a la platja de l’Estertit. La boira, sovint enganxada a la Plana, una bona part dels dies d’hivern, també dibuixa i desdibuixa el paisatge de mil i una maneres originals, fins a amagar-la sovint, aquells dies assolellats i quiets, en un mar de cotó fluix que convida a estirar-s’hi.

La història del castells està estretament lligada a la nostra història com a poble, i encara que a penes en quedin quatre pedres, ens parlen, juntament amb el romànic, de la evolució que ens ha anat marcant el caràcter, la nostra manera de ser com a persones i com a país.

El Sender de Voltregà no ha sofert cap variació des del seu projecte inicial, surt de Sant Hipòlit per un camí que s’enfila a la carena de Sobremunt per el grau de Serratosa i que era una antiquíssima via de comunicació cap el Lluçanès. Un cop a dalt es decanta cap a Sant Martí Xic, església del castell de Voltregà, el punt més cap al sud de la serra, on pengen les cingleres que s’enfonsen cap a la Plana.

Allà el camí ens baixarà cap a la riera del Sorreigs, topònim ibèric que sembla pugui venir de sorra, i del qual, segons proposa l’Anton Carrera en un conte basat en el curs d’aquesta riera, podria haver-se anomenat Sorreit, i que, diu ell, quan demanes el nom de la riera al pagesos de l’entorn, pronuncien: Sorreit. Bé l’evolució dels topònims és molt llarga i dona per a molts contes i en aquesta raconada n’hi ha prou de llegendes. El camí un cop passat la riera ens enfila a santa Perpètua, i pel solell de Forat baixem una altra cop a la Plana, on vorejant turons i camps de Conreu, passarem per Santa Cecília, pel Santuari de la Gleva, per retornar al nostre punt d’inici. I si hem mirat, amb l’esperit ple de bellesa, de paisatge i d’història. 

caminada Estiuet-14

Sopar-Concert

Solstici d'estiu i Teatre

8ena Caminada 2014 Osona Camina

Amb col·laboració amb Osona Camina hem organitzat una caminada pel Voltreganès

per Sant Esteve, poesia

Si de nou voleu passar,

Ariadna tornarà

a mostrar-vos el camí

que us permeti de sortir.

No hi ha laberint més clar.

Trobareu seients a mà

per als tristos i cansats.

Hom no hi sent miols de gats,

sinó molt nobles cançons,

trèmolos d’acordions.

Quan al preu, tan mòdic és,

que penso no cobrar res.

Amb aquest versos de l’Espriu ha començat el 20è recital de poesia a Sant Martí Xic, un dia càlid d’hivern d’aquells que s’agraeix haver deixat l’escalforeta dels llençols per la calidesa del paisatge. Més d’un centenar de persones han triat aquesta opció hi han pujat una altra vegada per Sant Esteve a escoltar poemes entremig del cava i els torrons d’aquestes festes nadalenques.

En acabat després de la tradicional foto de grup s’ha cantat aquesta versió de la tradicional nadala Fum, fum, fum... dedicada com no, un any més, als nostres incondicionals amics del govern espanyol.

El proper nou de novembre, sí, sí, sí

El proper nou de novembre, sí, sí, sí

votarem en llibertat

serem estat

serem estat

i tindrem independència

se’ns acaba la paciència

sí, sí, sí.

Allà dalt de la meseta, sí, sí, sí

Allà dalt de la meseta, sí, sí, sí

Ja n’hi ha uns homenets

cabredajets

cabredajets

que s’hi fotin botifarres

són uns fatxes i un macarres

sí, sí, sí

Qui dirà més gran mentida, sí, sí, sí

Qui dirà més gran mentida, sí, sí, sí

Ja respon la Cospedal

dona fatal

dona fatal

L’hi darem deu mil patades

i un parell de bufetades

sí, sí, sí