dissabte, 20 d’octubre del 2012
Santa Perpètua
L'entorn de la caminada
Sembla que era ahir que es
va inaugurar el sender de Voltregà, i ja han passat deu anys! Després
d’esmorzar a Sant Martí Xic es va capgirar el temps i la caminada va continuar
sota una intensa pluja, tot i així, no va desanimar els que volien fer el camí
més llarg que passa per Santa Perpètua, el punt més llunyà del recorregut i
l’altra talaia a 790 m que, juntament amb el castell de Voltregà, franquegen el
pas del Sorreigs o el “Sorreit”, com discerneix Anton Carrera en un conte del
llibre O no, després d’omplir el gorg
Negre de bruixes i de fades, cap als camps de Santa Cecília. Bé, però això són
històries per a un altre dia.
En la caminada d’enguany
anirem de bon primer a Santa Perpètua, esperem que eixuts, seguint el sentit
invers de la descripció del llibre del sender. Allà ens trobarem amb una grata
sorpresa: aquest darrer any un grup de voluntaris ha esmerçat el seu temps a rentar-li la cara de soc i arrel, entre els uns
i els altres. Una trentena de persones han contribuït a fer la teulada nova,
desbrossar l’entorn, treure tot l’arrebossat de les parets, netejar la
cisterna, fer un vorell adossat a tot el volt de l’ermita, tapar esquerdes,
enguixar i pintar les parets i els bancs de l’església i condicionar el camí
que surt des del km 9 de la carretera de Sant Bartomeu i que et permet
acostar-t’hi amb cotxe. Ens trobarem així amb un entorn totalment restaurat
gràcies a la il·lusió, com s’anomenen ells, del Voluntariat de la Rodalia i el
Grup Fent Camí, de Gurb, que han posat també una portelleta a la porta per
poder guipar a l’interior de la capella. El dia de la caminada farà vuit dies
justos de la festa que ha culminat aquesta restauració. Hi ha moltes maneres
d’alçar banderes, i fets com aquest són els que també donen prestigi i solatge
a un país i els que fan sentir-te orgullós de ser-ne.
L’ermita de Santa Perpètua
que pertany a la parròquia de Vespella, amb vuit o nou segles d’història a l’esquena,
tornarà a lluir en aquest portal de la Plana, amb la seva imatge gòtica, de
pedra, protectora dels nadons, un entorn que ens convida a reflexionar en la
soledat i el silenci, en un paisatge que ens atrau per la seva bellesa. Aquest punt
geogràfic limita amb els municipis de Gurb, Sant Bartomeu del Grau, Santa
Cecília de Voltregà i Sobremunt, d’on pertanyen la majoria d’exvots que pengen
de les parets. Tenim un munt d’ermites que coronen la geografia i la història
del país i un munt de gent disposats a preservar-la i això és el que ens ho fa estimar
més, si cal.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
