A tot França i els seus entorns, sud d’Anglaterra, Alemanya, Luxemburg, Catalunya, tot el nord d’Espanya... hi ha dedicades milers d’esglésies a Sant Martí i són centenars els pobles que duen el nom, d’aquell seguidor de Jesús, Martí “el sant de la capa”.
Mentre es dirigia a la diòcesi de Candes a pacificar el clergat dividit, fou sorprès per la mort. era el 8 de novembre de l’any 397. En el seu enterrament l’onze de novembre (dia que el calendari el venera), hi acudí una impressionant multitud de fidels, entre ells un gran nombre de monjos i monges, els testimonis diuen i podem imaginar-nos que en el seu funeral hi lluïa un sol brillant que escalfava aquell que essent catecumen s’havia despullat de la seva capa per poder abrigar un captaire. Per això, des de llavors, la tradició popular parla de “l’estiuet de sant Martí”: a l’entorn de l’onze de novembre, acabada la verema, quan es comença a veure el vi novell, s’apaivaga el fred i llueix el sol, com a prova d’agraïment al soldat Martí, el sant de la Capa.
Com a prova de la seva influència, la seva seu de Tours es convertí en lloc de pelegrinatge. Els reis francs conservaven com una relíquia insigne la capa que es deia era de sant Martí. El qui la custodiava era anomenat “capellanus” (del llatí “Capella” = capa, “capellanus” = aquell que te relació amb la capa); i el lloc on era guardada era la “capella”. Quin èxit assoliren aquestes paraules, que des de llavors, “capellà” és el nom més popular que es dóna al preveres cristians, i “capella” indica qualsevol esglesiola o lloc de culte.