El caganer és una de les figures més populars i simpàtiques de pessebre, per tant en el pessebre de Sant Martí Xic sempre li guardem un lloc. L’arrelada popularitat que la figura del caganer té a casa nostra prové dels sentiments que desperta veure coexistir en un mateix escenari situacions que a primer cop d’ull semblen antagòniques: l'espiritualitat de la representació del fet religiós i la materialitat que implica el fet de defecar.
Segons el diccionari, un caganer és aquella persona que “caga sovint”, però també “un nen amoïnador” i per extensió, “una criatura fins als tres anys aproximadament”. Un caganer és també un “covard”, un “cagacalces”. Ara bé, la figura del caganer s’ha fet famosa arreu per la seva presència controvertida dins els pessebres casolans del Nadal.

La popularitat del caganer es deu també al fet que és un element que canvia constantment de lloc dins el pessebre, movent-se com per art de màgia. Mentre alguns el situen un dia en un lloc visible des de la Cova del Naixement, els altres s’afanyen a recol·locar-lo de nou un un lloc tan amagat com sigui possible dins els elements del paisatge pessebrístic: entre la resta dels personatges, sota el pont o bé darrera les cases, el paller i les demés construccions de suro. Així, el caganer esdevé la figura pont a través de la qual ens entretenim, mentre cerquem la seva localització exacte, a mirar i descobrir cada un dels racons del pessebre.
Malgrat que el caganer del pessebre és una figura que dóna identitat al nostre imaginari nadalenc i és a Catalunya on la seva presència ha arrelat amb més força, no és una figura exclusiva de la nostra terra. També trobem el caganer a Múrcia, Portugal, Nàpols, etc., on són coneguts amb els noms de "cagones", "cagöes" i "cacone" o "pastore che caca". A França, una figura semblant és coneguda amb el nom de Pêre La Colique.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada