Coahing i Teràpies energètiques

Amb les xerrades d’aquest any em tractat dos temes ben d’actualitat. Ens movem en temps de canvi tant social, econòmic, com personal. Temps ha que hem deixat de fer cas a les nostres àvies i ara ens adonem que la solució als nostres problemes no és a l’altra banda del món, ni a l’altra banda del carrer, sinó que tot comença per un equilibri personal i emocional. Cada vegada més necessitem trobar remeis per els dubtes i les preguntes que se’ns presenten dia rere dia i les respostes no sempre són senzilles ni fàcils de trobar.

Amb la Mercè Serrabassa, van veure camins per el desenvolupament personal, tant a nivell emocional com professional, el coach és una persona que t’acompanya cap el camí que tu hagis decidit anar i procura fer-te adonar de que totes les fites són possibles si t’hi poses seriosament.

La Rosa Medalla, ens ha parlat que tot és energia i de les diverses possibilitats de retrobar-la quan s’ha desequilibrat. L’harmonia entre el cos, ment i l’esperit és fonamental per el nostre benestar personal.  Hi ha diverses tècniques que actuen reactivant la comunicació dels canals energètics del nostre cos físic i poden restaurar els flux electromagnètic de les cèl·lules.

Miquel Martí i Pol

La Creació

1

El primer dia ens atordí la fressa

terrible de les màquines. Lluitàvem

per entendre el que ens deien i, al migdia,

quan vam sortir al carrer,

vam retrobar la quietud perduda.

Era a l’estiu i feia poc que havíem

complert els catorze anys. Llavors encara

érem novells, sense fel ni sospita.

2

El segon dia vam aprendre el ritme

solemne de la feina. Se’ns liquava,

a poc a poc, tot l’enyor i ja ens servíem

de les mans per comprendre.

A fora queia

la pluja lentament, com en un somni.

Ens ho van dir en plegar i ens en vam riure.

3

El tercer dia vam comprendre moltes

paraules mig sabudes. La profunda

raó de viure dels qui sempre creixen

vençuts i solitaris, i la nosa

massiva i obsessiva dels preceptes.

Era a l’hivern i el gris opac dels vidres

traspuava tristesa.

4

El dia quart vam estimar una noia,

darrera un magatzem, amb la presència

llunyana i esmortida de les màquines

per música de fons.

Feia un vent càlid i ella era tan dolça

i acollidora com una ombra. Al vespre

semblava que tinguéssim les mans plenes

de sorra o bé d’ortigues.

5

El cinquè dia ja era com si haguéssim

nascut entre les màquines. Teníem

les mans dures com qui més i alçàvem

la veu per renegar amb temença.

Feia sol al carrer i el petitíssim

bocí de cel que es veia a les finestres

era absurd i llunyà com un miratge.

6

El sisè dia vam cobrar. Nosaltres

som gent plena de seny, que no confia

que el món pugui salvar-se amb un miracle.

Descreguts i solemnes fem les coses

amb un aire tan bròfec que no sembla

que lluitem tenaçment perquè tot sigui

més clar i entenedor. Hi ha gent que ens mira

com sol mirar-se els folls. Després s’ajupen

a besar els peus d’aquells que els apallissen.

7

El setè dia era diumenge i vàrem

reposar com Déu mana.

De tot això, pel juny, si no em descompto,

farà ja mil-nou-cents-i-vint-i-quatre

llarguíssims anys.

No res: una fotesa!

Miquel Martí i Pol

La Fàbrica (1970-1971)

In Memoriam 12

Lluís Solà, el convidat d’enguany a recordar la figura i l’obra de Miquel Martí i Pol, ho ha sigut precisament en motiu del n. 100 de la revista “Reduccions” de la qual tots dos en varen ser fundadors. En Lluís ha recordat els llargs anys de lluita contra el franquisme per poder expressar-se en llibertat i en català, quan es van entestar a escriure, divulgar i publicar en una llengua que es volia anorrear de totes totes i que després de diversos intents, censures, i publicacions prohibides, varen continuar forjant la idea del que ha sigut la revista Reduccions fins ara, una revista on es publiqui la poesia que s’escriu, de traduccions de poesia al català de poetes d’arreu del món, i d’assaig, estudis i reflexió sobre la llengua i la poesia. El n. 100 l'han volgut tancar amb una Declaració sobre la llengua.

  

Com un retorn als principis que va ser creada. A més de l’activisme polític, social i cultural de Miquel Martí i Pol, en Lluís va destacar la seva faceta d’actor, de molt bon actor va dir i de la poderosa seducció de la seva veu, veu que la malaltia va anar minvant, així com les forces per poder moure el cos amb normalitat.

A canvi, malgrat tot, la malaltia el va recloure exclusivament en l’escriptura que, en el fons del fons, diu en Lluís, és el què més desitjava. Un poeta ha de voler ser d’on és, d’un país, d’un poble, d’un carrer, de casa seva per poder expandir-se al món. I en Miquel era de can Jep Maria.

Sant Martí

L’11 de l’11 és sant Martí i aquest any l’hem celebrat en diumenge amb un concert que ens han ofert els alumnes de l’Escola de Música de Sant Hipòlit. Ens ha acompanyat l’estiuet i això ha permès fer-ho a fora, a la plaça, a l’entorn de l’olivera. Agraïm a l’escola i a aquest jovent que ens col·labora en els concerts, així com també a tanta altra gent que d’una o altra manera, dia rere dia, any rere any, es fa present en l’esperit de sant Martí de compartir esforços i il·lusions. 

Aquest any traient els bancs de l’església a la plaça ens hem adonat de la data en que es van construir, el 1992. Ara fa vint anys doncs, en la trobada que fan cada 1 de maig, els Amics de la Gleva, a l’hora del dinar, a can Peirot per ser més precisos, varen fer una col·lecta per ajudar a fer-los.

A la missa de Sant Martí s’ha fet al voltant del nou mossèn de Sant Hipòlit, en Fulgenci Hitayezo, a qui aprofitem per desitjar-li una bona estada entre nosaltres.

Programació Estiuet 2012

L'Estiuet 2012

Aquest any Sant Martí s’escau en diumenge i al voltant d’aquest dia organitzem els actes de la setmana de l’Estiuet que podeu veure en el programa.   

11a Caminada de l'Estiuet

Volem que la caminada de l’Estiuet sigui atractiva per els més petits, per això a partir d’aquest any hem deixat la inscripció a meitat de preu fins als dotze anys i també hem procurat que hi hagi un recorregut adequat per a iniciar-se a caminar. Esperem d’aquesta manera també engrescar als més joves a endinsar-se en la nostra geografia i a començar a conèixer tots aquests racons meravellosos que tenim tan a prop. I caminant, caminant, puguin presumir d’anys com en Jaume Gibert d’Artes amb 80, i en Joan Baucells de Sant Hipòlit amb 89, i que no ha fallat mai a cap de les caminades. Felicitats!

Aquest any els prop de dos-cents participants a la caminada han pogut gaudir d’un esplèndid dia de tardor per aquests camins i corriols del sender de Voltregà en el seu desè aniversari.